Author Archives: Teresa Costa-Gramunt

Autonomia i llibertat del text

Al cap de res que els textos es desprenen de mi em produeixen estranyesa. No experimentes “apego”, em diu una amiga. És la manera més senzilla de dir-ho. Però aquí voldria assajar una explicació per allò que en realitat no té una explicaci…

El pas del temps

“El temps em passa de presa”, sento dir sovint, i més a la gent de la meva edat. A mi em passen els dies, però no de presa. El temps, doncs, no és el que marca el rellotge ni el calendari, sinó que és una experiència subjectiva. Si em situo …

L’escriptora i les roses

Al llibre Revelación de un mundo, un recull de les cròniques que Clarice Lispector va publicar a Journal do Brasil, hi ha aquest paràgraf, que tradueixo lliurement: (…) No puc dir quantes roses em va comprar. Sé que jo caminava pels carrers i no…

Diada de Sant Jordi 2012

No diguis res:llegeixo en les espines.Si et sens rosano cal espill.(poema publicat a La memòria dels jardins, Comte d’Aure, 2005. Que tingueu una bona Diada de Sant Jordi 2012!)

La dama-ànima del Quixot

Com tots els llibres clàssics, el Quixot té moltes lectures. En un moment determinat, i tradueixo, fa dir Cervantes al seu cavaller ambulant: (…) perquè treure-li a un cavaller ambulant la seva dama és treure-li els ulls amb què mira i el sol a…

Emoció

A les envistes de la festa de sant Jordi, evoco una emoció que m’agradaria recuperar del temps en què era una nena i em tremolaven les mans quan a canvi d’un bitllet de cinc pessetes -regal de la tia Teresa m’enviava en un sobre pel meu sant i…

Acte creatiu

En tot acte creatiu, temporalitat i atemporalitat s’entrecreuen. L’acte creatiu és fruit de l’encontre fèrtil entre la nostra part humana i divina. Tot és en nosaltres i demana ser desvelat, manifestat.

Rosa Leveroni

En Marià Casas, president de l’Associació Catalana d’Exlibristes (estem organitzant el Congrés Internacional que tindrà lloc a Tarragona per sant Jordi del 2014!)-, em demana ex-libris jordians, i, sí, en tinc dos: un dedicat a l’expresident Jordi…

Dickinson i el seu espai

El món em crida des de tants llocs. Amèrica, per exemple, i d’Amèrica em crida Amherst, la pàtria d’Emily Dickinson, una regió no gaire llunyana de Boston (Massachusetts), ciutat que ara com ara només puc imaginar amb els ulls del cinema en…

Inclassificable Odilon Redon

L’any 1894, en plena maduresa personal i artística, Odilon Redon (Burdeus, 1840 – París, 1916) va escriure a Edmond Picard respecte de les opinions sobre la seva obra: Cada ploma vol convertir-me a la seva fe. S’equivoquen en suposar-me objec…

Amor, mort, vida

Temes més vells no hi ha: l’amor, la mort, la vida, si és que no són el mateix. En parlem amb una vella amiga, que vaig trobar ahir, i a qui no veia a una distància de set o vuit metres, tot i portar ulleres. A l’estiu em van sortir unes taqu…

Vida i literatura

Un llibre comença en algun moment. Però en quin moment? Quan comença a escriure’s? Segurament comença abans, molt abans, comença amb aquella fulguració mental que tan s’assembla a un raig de sol que entra en una habitació i il.lumina la fo…

‘Ella’

Es llegeix al llibre dels Proverbis: “Aquell que ha trobat la dona ha trobat la felicitat, ha rebut un favor del Senyor.” Podríem quedar-nos amb la frase textual, però, com se sap, en tota sagrada escriptura hi ha un nivell simbòlic que cal de…

Caiguda i elevació

Parlem de caiguda bíblica quan ens referim simbòlicament a una condició anterior que podem considerar harmònica entre l’ésser i l’entorn i que anomenem Paradís. És per aquest motiu que el camí per superar aquesta condició sembla que hagi…

Set

Crema el món per una feridaoberta al sol.Una llum tènue s’encén,esperança en tu, fill, fillaque conserves la set de buscarla veritat que es fa escàpolaen l’eternitat dels sons.(a la imatge: platja de Sitges, setembre 2011)