Author Archives: Ricard Garcia

Diner fàcil

Sempre em van ensenyar que el diner fàcil acostuma a ser diner tèrbol que se’n pot anar més de pressa que no pas ha vingut i que, per contra, allò que costa esforç adquireix una solidesa que no només pe…

València com a símptoma

Veient les maneres com s’ha volgut reprimir la veu dels estudiants de secundària a València, em pregunto què ha dut la policia a actuar amb tanta violència. I no ho dic des de la innocència d’aquests noi…

Avui l’han renyat

Avui l’han renyat, sí, com quan era petit i el senyor mestre el renyava un dia sí i un altre també per raons que Ell no entenia. I avui, quaranta anys després d’aquella trista escola on va cursar la prim&agra…

Anem pel pedregar

Mentre pensava que demà 15 de febrer es faran a Catalunya les proves de competències bàsiques a 4t curs de l’ESO, també rememorava que durant els 25 anys que fa que treballo a l’ensenyament n’he vist de…

Fa fred i el cel s’està tancant

Fa estona que un pit roig i tres o quatre pinsans s’afanyen sota l’alzina a menjar tant com poden. Sembla que sàpiguen ben bé que la nevada és imminent i que la seva possibilitat de sobreviure a la fredorada dep&egr…

Alibau, 1925-2012

Els primers anys, a Sant Llorenç, l’escola no era res més que una aula desangelada i freda amb un mestre que tothora descarregava la seva mala bava contra nosaltres. Fora, els carrers eren polsegosos i escrostonats. L’univer…

A ‘Poetes de Martorell’

Fa unes setmanes, en Josep Díaz del grup TIM Teatre em va convidar a participar en el programa Poetes de Martorell. Aquest és un programa de poesia que ell mateix realitza per Ràdio Martorell i en el qual s’hi presen…

Blocs, encara?

Sí, blocs encara. Tot i l’empenta d’altres formes de comunicació a través d’internet com el Facebook o el Twitter, encara no és l’hora de liquidar els blocs. Alguna veu malastruga n’ha anunciat el declivi i la desaparici&oac…

Un any més

Com les sangs que amb l’empenta del cor ens recorren,farà camí la vida sense preguntar-nos on volem anar,un any més. El temps passa i ens estem fent grans.Hem après, però, que no hi ha un abans ni un després,qu…

Quin dia més estrany, el dia de Nadal

Quin dia més estrany, el dia de Nadal. Seurem a taula esverats davant tant de menjar i beure, contents de ser a casa amb pares i germans, de veure plegats avis i nets, però enmig de tota aquesta alegria, sé que se’m barre…

Herències

Teresa Pascual i Àngels Gregori van presentar, dissabte passat a Oliva, el llibre amb el qual han guanyat el Premi de Poesia Manuel Garcia Grau 2011. Aquest llibre, que té la peculiaritat d’haver estat escrit com un diàleg ent…

Ha nevat a prop

Avui fa quatre anys que Ella no hi és. I tot i la bonança d’aquests darrers dies, encara no m’he pogut treure de sobre el fred que ens va recórrer aquell 14 de desembre. Per això aquests versos:Ha nevat a propHa ne…

La força de la mà de l’home

Vivíem, quan era petit, al costat del ferrer nou. El seu taller era un anar i venir constant d’homes que hi duien a reparar els carros i les arades o mil eines més. Però a mi, el que més m’agradava era quan hi …

A lloc

Ara sembla que sí que hagi arribat la tardor. Durant les hores de sol encara és temperat l’ambient, però les darreres pluges i la fresca de les matinades han oxidat el paisatge definitivament. A les vinyes s’escampen …

‘L’espera’ de Remo Binosi

Ahir a  la tarda, al Lliure de Gràcia, només començar la representació de L’espera, mentre els personatges encarnats per la Marta Marco i la Clara Segura s’anaven revelant l’una a l’altra els s…