Author Archives: Núria Talavera

només et demano que escriguis

Només et demano que escriguis-regala’m alguna paraula amagada.És per això que vull que t’alcis, que sedueixis els llibres-el seu tacte fred congela la teva ànima.Voldria alliberar-te de la feixuga càrrega-tornar a estar captiu no és una …

constructor de realitats

Avui, per tu,el vers s’encavalca dins el meu interiori esquitxes la vida que volies viure.No tornes enrera,obres una porta com qui obre una llauna buida,no esperes res, ni t’importa res.Avui tu ets constructor de realitats,de móns amagats dins la …

ànima

Recordo -amb un bri de malignitat- un pou,i dins del pou, jo mateixa,trencada, oblidada o morta.Les bèsties havien aprofitat els meus ulls,una munió d’abelles feien mel de la meva sang,i totes les coses belles del móneren fora del meu abast.Si hagu…

sucre dolç

Com una tempesta de llum i avarícia,com un raig de força discontínua,com un xiuxiueig calent, delicat, imprevisible,així arriba la força de l’enyorança.Només un fil transparent ens uneix,més enllà de qualsevol distància i per sobre de l’…

paradisos I

Toco els teus dits amb la punta dels meus,mires de fer-te enrere però el contacte et referma.Només el fred és més dur que la teva carícia,-mentre un vent suau ens gronxa des de la finestra.Pretenies vendre’m un paradís d’orquídiesi passegem entr…

cap d’any

avui és el primer diade tots els que vindran demà.Agafaré les copes,buidaré els armaris,recolliré els records,tancaré la porta,i res no tindrà començament ni final.Passejaré el carrerquan ja no tingui sentit,quan el món s’acabii la vida tor…

el temps

Aquest vers és el present.El vers que heu llegit ja és el passat-ja ha quedat enrera després de la lectura.La resta del poema és el futur,que existeix fora de la vostrapercepció.Els motssón aquí, tant si els llegiucom no. I cap poder terrest…

avui, no em ve res més innocent al cap…

… que els nostres fills preguntant-nos per què… i res més innocent que nosaltres responent-los: per amor, fills nostres… ni més ni menys que per amor

jo confesso

fantàstica novel·la la de Cabré i, tot i que encara sóc a la pàgina 441, no me’n puc estar de copiar un dels fragments -n’hi ha molts i molts altres- que m’ha frapat; parla de la mort, la solitud, l’allunyament, la fredor, la falta de comunicació…

i per acabar…

… la mort, com acaba tot,com acaben les coses importants,i les que ens van agradar,i aquelles que vam estimar,i també les que vam odiar.La mort, com a principi de tot,i com a final també, sí,però insisteixo, el teu principi,i el meu, sí, el meu.

Atles

Vaig fugir… però amb elegància,allò que en diuen retirada estratègica.Després d’allò, no hi va haver res.A vegades, el destí decideix el camí,d’altres, és el camí el que tria un destí llunyà.Si penso en les fronteres de la meva prò…

infern

Una dona sola, que camina, examina els aparadors de nadalmentre agafa la bossa negraamb la mà dreta; amb l’esquerra, oculta, esgarrapa els plecs de la butxaca de l’abric.Només Persèfone sap quina és la data exacta de l’arribada,i tothom coneix, tan…

cosmogonia

 Un home alt i prim, esfilagarsat pel temps,camina pels carrers amb passes desaforades;s’hi creua una dona dolça, grassa,manyaga, castigada per les onades i la sal coent,i voreja la noia suau, verge encara, lliure de qualsevol pecat, però temp…

foscor

T’endinses en el nostre oceài ofegues el teu crit en l’onada més rebel,sospitosa escuma de petons dolços.Nedes mar endins, cansat,lluitant a mar obert,et deixes portar pel corrent fosci  Eol m’explica històriesde la teva aneris singular.Sé qu…

ara sí

«Vindrà la mort i tindrà els teus ulls –aquesta mort que ens acompanyadel matí al vespre, insomne,sorda, com un vell remordimento un vici absurd. Els teus ullsseran una vana paraula,un crit callat, un silenci.Així els veus cada matíquan t’abo…