MANUEL RAVENTÓS I DOMÈNECH

Manuel Reventós i Domènech va néixer a Sant Sadurní el 8 de setembre de l’any 1862 i va morir a Barcelona el 10 de gener de  l’any 1930. Manuel Raventós va ser empresari, tècnic, polític, escriptor i el gran impulsor de l’elaboració de cava.

El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu, va transformar l’empresa de vins escumosos familiar iniciada pel seu pare, Josep Raventós i Fatjó, l’any 1872, i fundà l’empresa Raventós i Codorniu.

Manuel Raventós va fer part del grup d’importants propietaris anomenats irònicament els “Set Savis de Grècia” que van dirigir la lluita contra la fil·loxera i les seves conseqüències, quan a les acaballes del segle XIX aquesta plaga va arruïnar la viticultura penedesenca. En un primer moment, “Els set savis de Grècia” es van mostrar contraris al canvi de vinyes, i van discutir al voltant de si buscaven o no un cultiu intensiu alternatiu, d’ametllers o tabac. Finalment van defensar la idea de parar el tractament insecticida i plantar noves vinyes de procedència americana. Aquelles vinyes que van importar van donar al Penedès l’aspecte que ara té.

Gràcies als seus coneixements per millorar la tècnica del sector de la vinya, entre 1907 i 1911, Manuel va ser president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, anys en els quals el seu germà Jaume n’era el director del laboratori d’anàlisi química (El 3 de vuit 24-05-13).  Manuel Raventós, l’any 1912,  va participar a la Mancomunitat de Catalunya en la creació de l’Escola Superior d’Agricultura i dels seus laboratoris, de la qual va ser el primer director.

Va ser el creador de la revista Resumen de Agricultura (1889), com a eina de lluita contra la filoxera. A Sant Sadurní va fundar dos setmanaris, L’Àpat (1904-18) -de caire catòlic i catalanista- i Bon Seny (1919-21), en els quals va col·laborar amb articles tant tècnics, com de caràcter moral, religiós o patriòtic. L’any 1911 va publicar La verema. Sobre temes no agrícoles: Agenda del cristià, i La política contemporània (1848-1900). Després de la seva mort es publicà Flors i violes, recull de les seves glosses i meditacions. Col·laborà a La comarca del Noya, L’Art del Pagès , El Poble Català i La Veu de Catalunya. Va ser tresorer del Congrés Vitícola de 1898, Va implicar-se políticament amb Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Valls-Montblanc (1907), i va avançar-se en l’ús del català per tractar qüestions vinícoles o agràries en publicacions especialitzades.

El 1914, va adquirir 3.200 hectàrees de terres ermes a Raimat, un poble que havia quedat despoblat des de la Guerra dels Segadors, on només quedava un castell àrab mig enrunat, i les va convertir en un cas únic de colonització agrària a l’Europa del segle XX. Avui, amb 1.700 hectàrees, és el cultiu de vinya més gran d’Europa d’un sol propietari.

Publicat a El 3 de vuit (21-06-13)