MAQUINES PER TREURE AIGUA: SINIES I GRUES

En Benjamí Català de la Bisbal del Penedès va publicar l’any 2006 “Bellesa rural al Baix Penedès” que posa en valor les construccions populars de la contrada, on parla -entre d’altres- de les utilitzades per treure l’aigua.

“Una sínia és una màquina senzilla i enginyosa per treure l’aigua del pou. Bàsicament està formada per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal que amb el seu gir fa moure un altre roda vertical col·locada sobre la boca del pou”. Aquesta darrera porta una corda o cadena sense fi, l’extrem inferior de la qual està submergida en l’aigua, i en la qual hi ha lligats satrots o catúfols que s’omplen d’aigua i pugen a la superfície. Quan l’acciona un animal (rucs, mules, cavalls,..) aquest dóna voltes lligat a l’extrem d’un pal llarg i horitzontal fermat a la roda horitzontal. Per tal que els animals no es maregin en rodar tanta estona, els tapaven els ulls amb unes ulleres fetes de palma que tenien la forma d’uns grans sostenidors femenins.

En català, la paraula sínia, sénia, es troba documentada des de l’any 1054 i prové de l’àrab “sanîya”. Les sínies antigues eren de fusta. “La sínia més vella de la qual tenim noticia a la Bisbal és la de l’hort del castell, ….quan la baronessa del lloc l’arrendà a Pere Miquel de Masllorenç, l’any 1658, un dels pactes deia que si per raons que fossin havia de tornar l’hort “que en tal cas hage de deixar la senia guarnida de catúfols ÿ cordam de la manera que vuy la troba…””.

Normalment una sínia se situava en un pou d’aigües de fondària mitjana, prop de rases, torrents o d’un corrent d’aigua, i servien per regar els horts. La sínia se solia posar sobre una plataforma elevada i des de allí l’aigua baixava a la bassa o safareig, des de on es canalitzava cap els horts.

Les grues o palanques són uns antics i senzills instruments per pujar l’aigua que està a poca profunditat. Al llarg de les rieres de Marmellar i Banyeres dels rius Foix i Anoia i de totes els aqüífers que hi desemboquen, hi havia forces palanques o grues per regar els horts. Generalment eren màquines construïdes rústegament, estaven formades per dos pilars verticals d’una alçada  d’uns 2 metres clavats a terra i separats entre si uns 20 cm.  al mig dels quals basculava un roll llarg amb una pedra lligada al seu extrem més curt que feia de contrapès. De la part llarga hi penjava la corda amb la galleda, i tot basculant el roll, amb poc esforç, es podia baixar la galleda fins arribar al nivell de l’aigua i pujar-la plena.

Les ordenances de 1686 de la vegueria de Vilafranca obligaven a demanar llicència a la batllia General per regar amb grua “Que no sia persona Alguna que gose Regar Canem ni altres plantes de Aigües de Rius ni rieres ni torrents ni de Rechs ni d’altre sparts ….ni que ningú pugue enbacar ni aturar Aigua ni poder regar  Ab grua ni ab d’altres Coses sens llicencia de la batllia general”.

Publicat a El 3 de vuit (14-06-13)