ELS XARLATANS

El desembre de 1951, a la Rambla de Vilafranca – la qual ja feia més de déu anys que lluïa asfaltat- es va celebrar el “Primer Concurso de Charlatanes”.

Un xarlatà de fira és aquella persona que anava de poble en poble procurant d’atreure la curiositat dels passants per vendre’ls ungüents de serp, mantes,  articles diversos, o solucions miraculoses a tot tipus de problemes, lloant-ne els avantatges i el preu excepcional.  Uns farsants entranyables, que deixaven bocabadats a grans i menuts, perquè pregonaven amb molta verbositat i estridència la seva mercaderia.

Els xarlatans de mantes aparcaven el camió, obrien la porta del darrere per a poder mostrar tot el gavadal de gènere que duien, i des de dalt de la porta que quedava plana com si fos una trona d’església, començaven a predicar cantant les excel·lències de les seves flassades. Quan creien que tenien la parròquia prou interessada per a rematar la venda, passaven a fer la gran oferta. Els uns utilitzaven com a tècnica publicitària fixar un preu elevat a l’article i rebaixar-lo progressivament fins a donar la impressió que el regalaven, “Ni per nou, ni per vuit, ni per set, ….” i per no res et donaven el gènere. D’altres no venien mai una manta sola  -el comprador que ja se sabia el joc, esperava més rebaixa- i sense apujar el preu anaven posant una manta al damunt de l’altra fins que, com si fos una subhasta, algú se les quedava.

En recordo un -normalment es posava al final de la Rambla de Vilafranca (Can Vamus)- que  començava la seva dramàtica xerrera explicant que el seu pare l’havia tret de casa acusat d’haver arruïnat el negoci familiar. Llavors venia l’autocrítica, acceptant que era veritat, però la causa, segons ell, no havia estat per gandul, pel joc o altres vicis, sinó per la dèria de vendre barat, arribant a la conclusió que el seu mal no tenia remei, passant a anunciar que llençava la casa per la finestra. Llavors mostrava l’article dient que a la botiga costava deu duros i ell ho donava per vuit. Però… “com que avui tinc mal dia, no en cobraré ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc., ni quatre.  I a més a més els  hi afegeixo dos paquets de fulles d’afaitar i un llapis. Va! Qui vol aquest lot?… Ningú?… Doncs, mireu, estic disposat a arruïnar-me, us hi poso un paraigua, perquè aquest any serà un any de pluges i pedregades. Au, vinga, per un dia que es rebenti tot!,,. Nen apartat, deixa lloc!!!!.. Noia, no badis que aquest xicot ja fa estona que et mira, i a més, li regalo aquest mocador perquè s’eixugui la bava que li cau de mirar-te la pitrera!… Un per aquest senyor, un altre per aquell altre, un altre per aquella senyora d’allà….”

Explica en Lluís M. Udina a “Vilafranca i la Rambla (1997)” el Concurs de Xarlatans segurament va ser el primer i l’únic….Vilafranca és de les poques viles i ciutats que poden presumir d’haver celebrat un concurs d’aquestes característiques.

Publicat a El 3 de vuit (10-05-13)