TEMPS DE MOLDRE A LA BLEDA

Quan al Penedès era terra de conreu de cereals ( El 3 de vuit 05 i 12-04-13) una xarxa de molins de gra vorejava el riu Foix els quals, malauradament, avui estant mig enrunats. A la Bleda (Sant Martí Sarroca) tres kilòmetres de galeries subterrànies, sèquies i comportes portaven i controlaven l’aigua per fer moure les moles de moldre el gra dels molins de Dalt i de Baix. (El Foix, 15 excursions per descobrir-lo. Gabriel Lacruz 2010).

Molts dels trams d’aquest teixit singular està avui sota les vinyes, però fa menys de cent anys encara s’utilitzava per portar la força motriu a les moles i el rec dels camps de conreu. Els avis del poble recorden quan, ja de menuts, els seus mateixos avis els explicaven els beneficis que tenia la xarxa de rec, ja que l’aigua sempre es filtrava i arribava als pous de les rodalies.

És una obra construïda probablement al segle XIX pels amos del Castell de la Bleda, que n’eren els propietaris, aprofitant que per la Bleda passen i s’uneixen la riera de Pontons i el riu Foix. El tram de canalització que surt del riu Foix començava a pocs metres del gual del riu, al pas de l’antic camí de Sant Martí a Vilafranca . Agafava l’aigua en una resclosa del riu i la portava –per una galeria subterrània- fins a l’inici del segon tram, a la riera de Pontons (uns quants metres més avall de les Caves Rovellats) creuant-la per sota. Segons alguns veïns les dimensions de la mina permetien a un home passar-hi dret.

En un lateral, al marge dret de la riera de Pontons, hi ha un petit mur de totxo i formigó, que és la fi del primer tram i l’inici del segon.  En aquest indret hi ha un portal d’accés a la mina on hi ha les restes d’una comporta i un torn que en d’altres temps servien per graduar el cabal d’aigua. Dins la galeria subterrània existeixen una vintena de forats (pous) que comuniquen amb l’exterior. Aquests pous eren la via d’accés per netejar la mina i facilitar el recorregut de l’aigua. La llargària del recorregut i el seu desnivell fan que el rec a vegades prengui la forma de sèquia i vagi per la superfície, i d’altres vegades circuli amagat per sota terra, fins arribar a la bassa dels molins de Dalt i el de Baix. Una vegada s’havia utilitzat l’aigua per donar força als molins, aquesta tornava al riu Foix en una zona propera a la torre de l’Aigua (Aigües de Vilafranca).

L’aigua del rec també va ser utilitzada per regar els horts de Cal Tapiador. Encara avui es pot veure on hi havia una comporta que s’encaixava entre les guies de dues pedres i que servia per desviar el curs de l’aigua cap els horts. Va ser els anys quaranta del segle XX quan el rec va quedar un xic abandonat ja que feia temps que aquests molins funcionaven amb electricitat o simplement ja no funcionaven.

Uneixo la meva veu a la de Gabriel Lacruz  en considerar que aquesta infraestructura hauria d’esdevenir patrimoni històric d’aquest municipi.

Publicat a El 3 de vuit (26-04-13)