L’HONORABLE JOAN CASANOVAS

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d’Anoia,1890 -Valràs, Occitània 1942) fou un advocat i polític català, militant d’Estat Català, cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya.

Nasqué en una família benestant a cal Milà de la Roca de Sant Sadurní. Fill de Modest Casanovas i de Júlia Maristany, inicià els estudis primaris a les escoles del poble i, posteriorment, es va llicenciar en Dret. El 1910, mentre encara era a la universitat, fundà La Riuada, una publicació mensual de Sant Sadurní. A Barcelona, va treballar com a passant en el bufet del polític de la Lliga Regionalista Josep Bertran i Musitu. Des de 1914 va destacar com a advocat sindicalista, mentrestant militava al Partit Republicà Catalanista al costat de Marcel·lí Domingo, Lluís Companys i Francesc Layret.

El 1919 va obtenir l’acta de diputat de la Mancomunitat de Catalunya, que conservà fins al 1923, pel districte d’Igualada-Vilafranca del Penedès.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser empresonat dues vegades, el 1924 i el 1925. En la segona vegada va ser alliberat gràcies a la intercessió del seu oncle, el comte de Lavern, Pere Grau Maristany, amic personal del Rei, tanmateix va haver d’expatriar-se. Es va exiliar primer a Ginebra i posteriorment es va traslladar a París, on va entrar en contacte amb els cercles antifeixistes.

L’any 1930, a la fi de la dictadura, pogué retornar a Catalunya. Donà suport a Francesc Macià i a l’Estat Català des del qual cofundà Esquerra Republicana de Catalunya; així mateix, fou elegit Diputat de la Mancomunitat, Regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1931 i membre de la Diputació Provisional per Vilafranca del Penedès. Acompanyà Macià en la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril de 1931, i durant els tres dies de vigència fou conseller de Defensa.

Ocupà la Conselleria de Governació entre l’abril i el desembre de 1931. Fins a l’octubre de 1932 fou vicepresident de la Generalitat i conseller de Foment. El novembre de 1932 obtingué l’escó de diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Girona. El 20 de juny de 1933 exercí la presidència del Parlament, en rellevar Lluís Companys, que havia estat nomenat ministre de Marina en el govern de Manuel Azaña. Mort el president Macià, el Nadal de 1933 Joan Casanovas es féu càrrec interinament de la presidència de la Generalitat, fins a l’elecció de Lluís Companys.

Fracassada la proclamació de l’Estat Català del Sis d’Octubre de 1934, Casanovas, com a president del Parlament, fou empresonat al vaixell Uruguai al port de Barcelona, on va despertar els somriures dels seus companys en rebre la vista de la seva amant, l’aleshores popular actriu de revista, la mexicana Margarita Carvajal.
En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou nomenat Conseller Primer i President del Consell Executiu del govern de Lluís Companys. Per divergències respecte el que ell considerava excessos, i per la seva voluntat de restaurar l’ordre públic i dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, dimití el setembre del 1936. Pel novembre, apareix implicat en una trama d’Estat Català per a apartar Lluís Companys i desplaçar l’hegemonia dels anarquistes, que finalment el féu travessar la frontera i exiliar-se.

L’any 1937 va retornar per intentar declarar la neutralitat de Catalunya. Mentre veia perduda la guerra, defensà la tesi de negociar la pau amb les potències europees, França i Gran Bretanya, enfrontant-se a la línia oficial d’Esquerra partidària de lluitar per Catalunya dins l’Espanya republicana. El febrer de 1938, després de sofrir un atemptat, s’exilià definitivament a Perpinyà, des d’on, l’abril de 1939, va demanar la independència de Catalunya com a objectiu polític a perseguir.

Catalunya no pot lluitar per altre ideal que el de la seva independència, Catalunya voldrà ésser nació independent, mestressa dels seus destins i només responsable dels seus actes. Unió, doncs, però unió de veritables patriotes, disposats a treballar per una Catalunya independent, girada definitivament a tota promiscuïtat federalista”.

Morí el 7 de juliol de 1942, fruit d’una malaltia renal que tenia des de feia uns quants anys. El funeral i l’enterrament tingué lloc a Perpinyà, on la comitiva recorregué el centre de la ciutat fins arribar a la catedral. En acabar la cerimònia religiosa, l’organista tocà “L’Emigrant” i “Els Segadors”.

El seu fill Joan Casanovas i Cuberta va publicar l’any 1996 la seva biografia “Joan Casanovas i Maristany, President del Parlament de Catalunya” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba).

Publicat a El 3 de vuit (19-04-13)