Un japonès… salvatge?

Si us preguntessin “com un imagineu un home salvatge, aka malote?”, què contestaríeu?
Doncs això mateix és el que l’espai de reportatges breu que tant m’agrada Koko Shira ココ調 ha preguntat a 200 joves japonesos que passejaven per la zona de Shibuya.

El reporter ha preguntat primer a 100 nois quins trets consideraven com a wairudo ワイルド, és a dir, “salvatges” en un home.

En primer lloc, els homes que porten barba. Com que la majoria dels japonesos són bastant barbamecs, deu ser allò de què sempre vols el que no tens

Precisament per aquesta manca de pèl facial natural, a les botigues estil El Corte Inglés és comú trobar una secció on venen barbes i bigotis postissos. Però els homes japonesos no només se’n posen per Carnaval o Halloween, sinó que se’n posen pel dia a dia. Fins ara es podien trobar 8 models i fa poc se n’han posat a la venda dos més, i sembla ser que el percentatge de vendes ha augmentat un 20%.

Hi ha diferents estils, però sobretot són masclets (més coneguts amb el castellanise perilles) i els bigotets fins. Jo, sincerament, no deixo de pensar que el toc final és bastant ridícul…

En segon lloc, un home salvatge ha de ser musculat. En el reportatge es veia a nois japonesos súper prims ensenyant la “xocolatina”. Personalment, si un noi pesa menys que jo, per molta xocolatina que tingui, no em sembla precisament salvatge…

En tercer lloc, portar el cabell com si el tinguessis mullat fa salvatge. Aquí ha sortit una galeria de nois japonesos amb litres de gel efecte mullat al cabell que bé, podien semblar moltes coses, però no m’han semblat pas massa salvatges…

En quart lloc, un japonès que mengi i begui amb ànsies, amb voracitat. Eeeeeem… de debò? A mi em sembla més que fa ser marrano…

En cinquena posició, un home salvatge, quan surt a menjar amb amics, sempre es menja “el de la vergonya” sense esperar a què ningú li digui que s’ho mengi.

Per últim, un home salvatge no neteja ni endreça mai, sinó que espera a què li netegi i endreci la mare i/o nòvia i/o dona. Pues lo tienes claro Genaro…

En paral•lel, han preguntat a les noies què és el que elles consideren salvatge en un home i només estic d’acord amb una de les coses que han dit…

Per a una noia japonesa, un home que té molt d’apetit és salvatge, però no qui menja com un porc, com s’imaginen els nois, sino que ha de menjar molt, però com una persona civilitzada.

Un home que té clar a on vol anar i què vol fer quan quedes amb ell. Aquesta és l’única característica amb la que estic parcialment d’acord, tot i que en aquest país és una característica molt escassa…

Un home que demani molta carn als restaurants de carn a la brasa o yakiniku 焼肉.

Un home que, quan arriba l’hora de pagar, paga sense ni tan sols mirar el compte i sense esperar a pagar a mitges en una cita.
I la que m’ha sorprès més per l’elaboració: un home que, quan surti de la dutxa, porti texans, sense samarreta, mentre s’asseca els cabells amb una tovallola. Però no qualsevol manera d’assecar-se els cabells val: se’ls ha d’assecar enèrgicament amb una sola ma. Ah, i mentre fa això, s’ha d’asseure al sofà i beure una tassa de cafè.

Els vostres gustos personals podran coincidir o no amb l’opinió dels japonesos, perquè com heu pogut veure ni ells mateixos ho estan. El que no es pot negar és que, amb les seves opinions, fan un bon retrat d’un aspecte de la societat japonesa.