La capella del sant Sepulcre d’Olèrdola i els Tallada

Una visita a la capella més medieval que tenim al Penedès val la pena. La llàstima és que hem de demanar permís per visitar-la, ja que forma part de la casa anomenada de “La Tallada” dins el municipi de sant Miquel d’Olèrdola. Per tant, és una capella situada dins d’una propietat privada. L’any 1976 no es podia visitar. Actualment un grup d’unes quinze persones pot demanar autorització per veure-la. La capella del sant Sepulcre és una bona mostra del romànic medieval del segle XII. Fou fundada pels monjos hospitalaris de sant Joan de Jerusalem. La capella juntament amb la finca on està situada, la Tallada, fou venuda el 1287 al monestir de sant Cugat del Vallès, però tornà als monjos de sant Joan. Quant l’església i convent de santa Anna de Barcelona fundada per monjos hospitalaris, fou convertida en col·legiata aquesta capella del sant Sepulcre passà a ser propietat privada de la finca.
Durant el segle XIV es comencen a donar deixes en els testaments per part de la gent de la comarca a l’església del sant Sepulcre d’Olèrdola per ornaments del seu altar. El 1386, el pagès Bonanat Ferrer, oriünd de Canyelles, compra una vinya situada en aquest indret. Pagava el dit cens feudal als administradors del sant Sepulcre. Un d’aquests administradors era el frare Guillem Pere. Aquest personatge formava part dels beguins que vivien en aquella època a prop del monestir dels frares menors de Vilafranca i que van ser acusats d’heretges per la inquisició d’aquell temps.
La capella de sant Andreu de la Picollera és una de les capelles medievals que envoltaven el municipi de Vilafranca en què ningú mai s’ha posat d’acord on estava situada. S’han trobat notícies des de l’any 1273. Crec que puc assegurar que la dita capella correspon a la mateixa del sant Sepulcre. El que no puc saber de moment és perquè el dit nom, sinó fos que tenia un altar dedicat en aquest sant: “Guillem Tarroga sastre deix a sant Andreu del Sepulcre 12 diners….” Els límits de les terres , els camins que surten d’aquestes i altres aspectes ajuden molt a creure que és la mateixa capella. El mateix Guillem Pere, anomenat abans, deix en el seu testament fet l’any 1344 a sant Andreu 4 diners. També tenia un altar dedicat a sant Salvador: L’any 1294: “El castlà Bernat de Vilafranca dóna a la capella del sant Sepulcre de sa Tallada 5 sous i al seu altar dedicat a sant Salvador 10 sous…”
El castell de la Tallada, la quadra de Magrinyà, Torreblanca, Mas Rabassa, Mas Sala, Mas Nadal, la capella de santa Maria dels Horts, camí a Puigroig, quadra de Fontallada…són topònims medievals de l’entorn.
La quadra de la Tallada és un dels més antics. El 908 un tal Godafred fa una donació als almoiners de la casa del monestir de santa Maria de colomars, horts, molins…situats a la Tallada.
Els nobles, senyors feudals del dit lloc eren els Fontallada. L’arxiu de santa Anna de Barcelona ens dóna molta informació sobre aquest lloc i els Fontallada, n’escric alguns expemples: El 1152 Isarn dóna al seu nebot Bernat tots els drets que té a la Tallada per herència de Guerau de Figuerola;  El 1179, en el plet suscitat entre el Sant Sepulcre, d’una banda, i Bernat de Tallada, d’una altra, entorn de la deixa testamentària que Seniol Guillem havia llegat al dit orde, Pere d’Oló, Bernat Marcuç i Pere de Ripoll per manament de Bertran de Castellet, adjudiquen al sant Sepulcre la propietat objecte de litigi i prescriuen que en cas de dubte sobre els noms dels llocs deixats hom recorri a l’arbitri dels homes de la terra i estableixen també que tingui una còpia del testament del susdit Seniol Guillem; El 1180, en el plet suscitat entre el sant Sepulcre d’una banda i Bernat de Tallada, d’una altra, entorn de l’honor que aquell tenia i treballava a la Tallada, Berenguer Bou vicari del rei, Sunyer i Ruric, monjo i prepòsit de Sant Cugat, adjudiquen al predit orde la propietat corresponent a la deixa testamentària que Seniol Guillem llegà a l’esmentat orde així com l’església edificada en honor del Sant Sepulcre prop la Talladajuntament amb els béns alous i comminen Bernat Tallada que provi que l’honor objecte del litigi no pertany al Sant Sepulcre i prescriuen alhora que, si no pot demostrar-ho, lliuri al Sepulcre la part de l’honor que li per toca pel testament de Seniol Guillem i que ell es quedi allò que certifiqui com a seu.
El 1182, Guillen de Claramunt dóna a Berenguer de la Tallada i als seus descendents la quadra que té a la Secuita, dins el terme del castell de Montoliu, perquè la posseeixin perpètuament en règim de lliure i franc alou. Com a fiança – ferma de dret – Guillem de Claramunt rep de Berenguer de la Tallada 80 sous, a condició que no tingui cap altre senyor.
El 1187, Pere de Fontallada dóna a la seva muller Ermessenda  com a esponsalici la meitat dels seus drets sobre el castell de la Bisbal del Penedès i tot l’honor que te al Gaià, per a que ho tingui en usdefruit vitalici. Com veien eren posseïdors d’altres espais del Penedès medieval.
El 1199, Pere de Fontallada, d’una banda, i les seves nétes Ermessenda i Gueralda i el marit d’aquesta, Bernat de Vallfort, (senyor d’una altra casa senyorial important de Castellet) de l’altra, després de múltiples enfrontaments, estableixen concòrdia sobre el repartiment del castell de la Bisbal.
El 1220, es coneix a Guerau de Fontallada, ja que ordena el seu testament. El seu pare és en Pere de Fontallada. Disposa ser enterrat a l’església de santa Maria de la Bisbal del Penedès.
El 1304, Pere de Tallada, donzell, administrador dels béns del seu nebot Guillem de Bauló, promet a Bernat i Guillem de Crebany, de Vilafranca del Penedès, que servarà la compra de dues peces de terra que els dits Bernat i Guillem havien fet a Guillem de Bauló i la seva dona Saurina, pares del dit Guillem, sense oposar-s’hi tal com havia fet en altres temps.
El 1309, el frare Ramon de Talladapreposit del Penedès del monestir de sant Cugat del Vallès i el cavaller Guillem de Montbui en el lloc de Capellades  discuteixen sobre les rendes que pertanyen a un i a l’altre del dit lloc.
Galceran de Tallada, rector, Guillem Tallada, Asbert de Tallada del castell de sant Martí Sarroca, Genovés Tallada de Vilafranca, que havia construït una capella dedicada a santa Maria de la Tallada en la parròquia d’Avinyonet del Penedès, Umbert Çatallada, Pere Çatallada del castell de Jafre a Ribes, Berenguer Ça Tallada cavaller de les cases de Ça Rafaguera de la parròquia de santa Margarida (als Monjos), Joan Tallada fill i hereu del cavaller Berenguer de Tallada, Berenguer de Tallada del mas Abadal de santa Margarita….són alguns dels nobles i cavallers que van actuar i dominar bona part del Penedès medieval.
La capella del sant Sepulcre, les pintures romàniques sobre el judici final del seu interior, el castell o finca de la Tallada i tot el voltant d’aquest espai pertanyia a les formes de vida medievals d’aquella època. Caldria poder visitar i restaurar tot allò que està a punt de desaparèixer. Cal conservar-ho i aprofundir en el seu estudi.