Factures

Fa unes quantes setmanes el ministeri de Tal va obrir una línia de préstecs als ajuntaments perquè aquests paguessin les factures que els ronquen al calaix. A Espanya es veu que hi ha alcaldes que han agafat tanta estimació a segons quines factures que fins les conserven en formol com una relíquia des dels anys noranta del segle passat, una patologia que en termes de comptabilitat clínica a Europa ja es descriu com a Criogènesi Comptable Espanyola (CCE), una mena de barreja entre la mort cerebral i la síndrome de Diògenes, però amb calculadora, equip de govern i la foto de l’elefantista presidint la sala de plens. El ministeri de Tal, doncs, ha implementat un pla per vacunar els ajuntaments espanyols d’aquesta pesta porcina comptable, i en canvi dels préstecs de rescat exigeix a les corporacions municipals que presentin un pla de viabilitat amb retallades, aprimaments i més aviat pocs canapès, pocs vestits, pocs castells de focs, pocs amics amb carnet del partit i poques despeses de representació i dietes a Marbella o Castelldefels. Naturalment, molts ajuntaments s’han acollit a aquesta mesura, quin remei. Un d’aquests ajuntaments és precisament el de Gelida, fa no gaire els gelidencs vam tenir notícies en aquest sentit. Però sobre això el que els gelidencs no sabem encara i en concret és quines retallades i quins aprimaments ha plantejat l’ajuntament a fi de poder optar a la calerada ministeriosa. Fins allà on jo sé –que és molt poc i poc fiable, cal dir-ho–, això no s’ha explicat. Ni al web municipal, ni al butlletí El Balcó repartit fa no gaire. Tal vegada aquest silenci sigui una deferència més de l’ajuntament per no treure el son dels gelidencs i mantenir la convilatància en conserva com les factures zombies de segons quins municipis. D’altra banda, però, potser tampoc cal amoïnar-s’hi en excés. També podria ser que l’opacitat informativa no fos tan greu com això. Vull dir que segons com la retallada que diem l’ajuntament potser ens l’acabarà estalviant. Prengui’s sinó l’exemple de Pioz a què es refereix La Vanguardia d’avui. Pioz és un poble de l’Alcarria guadalajereña, amb 3.500 habitants, una primera llista de factures registrades que puja a 16 milions d’euros i una segona de no-registrades que ni ells mateixos saben quina alçada fa. En tot cas, l’ajuntament de Pioz ha dit que necessita 7.058 anys per fer cau i net. Si fa no fa l’edat de les piràmides d’Egipte, que és un termini força raonable, penso. Amb aquella tranquil·litat i aquella poca-vergonya. En un moment donat, potser Gelida també podria tirar per aquest camí, si calgués. I vés a saber, amb una mica de sort, d’aquí a 7.058 anys, ni un més ni un menys, puntualment, podríem trobar-nos tots, a Pioz o Gelida, i fer una festa faraònica per celebrar-ho.