GUERRILLERS DEL GEST I LA PARAULA

Han passat moltes coses des de la manifestació del juliol de 2010, va caure el Tripartit, es  van fer eleccions i va seguir la crisi que ha empitjorat la nostra situació nacional i econòmica. L’evolució negativa de les nostres llibertats ha evolucionat  paral·lelament a la nostra situació econòmica.

Davant d’aquesta realitat, de la qual ja no cal posar exemples,  em pregunto perquè no s’ha iniciat una veritable revolta o com es pregunta Arcadi Oliveres: per què no hi ha gent més enfadada? I ell es respon “Perquè els grans tecnòcrates són també els amos dels grans mitjans de comunicació i aquets mitjans són armes tan letals o més que les de destrucció massiva: són les armes de distracció massiva”. Més endavant afegeix : “Qui té la informació -i la sap transmetre- te el poder. I bona part del poble està molt cansat per escoltar moltes coses. Cal que tot se li doni mastegat. O que se’l distregui”. “Costa informar-se, costa reflexionar i encara costa més començar a arremangar-se per dur a terme canvis”.

Si volem sortir de l’atzucac tan sols podem esdevenir guerrillers dels gest i la paraula. Recuperar els vells mètodes de l’octaveta i de l’adhesiu. Buscar els forats del sistema, entrar i engrandir-los. Aprofitar l’experiència d’altres pobles i col·lectius omplint  totes les bústies de correus amb missatges clars i informacions contrastades.

El temps corre contra nostra i al davant tan sols tenim tres camins: claudicar com a poble; recuperar mètodes violents ; o transformar els nostres teclats en les millors armes de revolta per aconseguir la mobilització general i la victòria.