Crònica local 2012-05-10 20:16:00

Crònica local
Eco de Sitges, 11 de maig



Pecado….. venial
Bones notícies: l’estat ha donat el vist-i-plau al pla d’ajust de
l’Ajuntament i, per fi, es pagaran un munt de factures encallades. I estem de
sort. A 16 corporacions locals catalanes no els han aprovat les previsions i no
saben com se’n sortiran. Per altra banda, el secretari d’estat
d’administracions públiques, Antonio Beteta, conegut per allò del cafelito dels
funcionaris, afirma que hi ha un ajuntament de la provincia de Guadalajara que
trigarà –dades en mà, i si Déu no hi actua decididament- 7058 anys en tornar
els pagaments a proveïdors. Per a que se’n facin una idea, fa uns 4500 que
s’acabà la gran piràmide de Keops, que ja deu estar pagada. I un altre
ajuntament de la provincia de Teruel no podrà satisfer als seus deutors fins d’aquí
452 anys…. Quatre segles i mig… Un veritable deliri surrealista. Esbufego. Males
notícies: les educadores de El Cercolet
afirmen en un comunicat que l’empresa no els ha abonat el mes d’abril i que només
cobraran si l’Ajuntament paga a la concessionària, en un nou capítol ple de
tensió. Bones notícies: Sitges viu, malgrat tot, una activitat
lúdico-festiva-cultural-esportiva inesgotable, i això ha de ser, per força, més
bo que dolent en el context actual. Males notícies: la venda ambulant segueix
força descontrolada amb Segways o
sense, i això que l’aparell té el seu què, malgrat la imatge fins a cert punt
còmica que ofereixen les parelles d’urbanos hieràtics com un Sant de
guix sobre l’artefacte. Bones notícies: el músic Xavier Pagès estrenarà demà a
Lleida una suite per a orquestra i cobla, inspirada en la cercavila de la
processó de Sant Bartomeu. Males notícies: els ascensors i les escales
mecàniques del pas sota la via segueixen essent protagonistes de moltes
queixes. Bones notícies: la periodista sitgetana Rita Marzoa ha rebut una de
les mencions de qualitat dels premis als millors programes de ràdio que atorga
Ràdio Associació pel seu Solidaris de Catalunya Ràdio. Males notícies:
el Diari de Vilanova planteja un ERO per acomiadar el 50% de la plantilla,
i tot penja d’un fil en l’àmbit comunicacional de la comarca. Bones noticies: Campanades de boda de La Cubana està
essent un èxit com una casa i algunes activitats han trobat en el
micro-mecenatge a traves d’internet una sortida a la minva de subvencions. I
els funciona. Bones notícies: August Bover va en camí de convertir-se, aquest
cap de setmana, en el president de la recuperada Òmnium Cultural al Garraf, i Motor
Combo
, el duet format per Eli Gras i Florenci Salesas, ha enregistrat pel
Canal 33 un programa sencer de la sèrie De prop, que es començarà a
emetre la tardor. Bones notícies: la reforma de la casa d’en Rafel Marcet és,
almenys fins ara, un exemple de sensibilitat i bon gust, i el cartell de
l’edició d’enguany del festival internacional de cinema fantàstic és,
simplement, excel.lent. És, per el públic més irònic, una veritable metàfora
del present, que serveix a un esdeveniment que proposarà com a tema central la
fi del mon. La que anuncien les profecies maies, o la que ha abordat el setè art
manta vegades. Hi veig en l’obra presentada aquesta setmana una inspiració en
la mítica escena final de El planeta de
los simios,
on l’habitualment sobreactuat Charlton Heston acabava en una
platja desolada presidida pel que quedava de Lady Liberty després del cataclisme. L’estudi de diseny Inocuo està
al darrere d’aquesta magnifica recreació que ha destruït La Punta a imatge i semblança del clàssic del 68, però embolicada
de foscor tètrica. Opinió unànim i impacte immediat entre els seguidors de les
xarxes socials que, en la seva majoria, han coincidit en qualificar el cartell
de brutal. Ho és.
Sí, ho repeteixo de nou. Hi ha un bosc de bones notícies –i les que hem
deixo- darrere els arbres de Bankia, dels cuyongs del president d’Extremadura,
del disbarat dels peatges, les retallades necessàries i insensibles, les
malaurades xifres de l’atur, o de tantes i tantes coses que demostren fins a
quin punt hem viscut, i alguns encara hi viuen, dins d’una escala de valors que
s’ha desmanegat com un castell de cartes arrossegant-ho tot sense compassió.
Entre tantes petites i grans misèries de l’ahir i de l’avui, que haurien de
tenir responsables, i no dirigents exonerats a cop d’indemnització o jubilació
milionària, hi ha gent que fa coses exemplars, valuoses i enriquidores per a la
comunitat, tot i que sovint passin injustament desapercebudes perquè no fan
soroll. En els que no fan soroll, des d’aquesta convicció del valor de
treballar pel bé comú, hi ha el veritable camí a seguir. Lluís Mirabent també va fer de la discreció virtut. El record que li
dedicà el Centre excursionista en la primera de les projeccions del cicle de
muntanya, celebrada en un Prado ple de gom a gom, palesà els trets que varen
definir la personalitat d’un home capaç d’aglutinar caràcters i interessos molt
diversos a l’entorn de la seva passió muntanyenca. Fou una vetllada emotiva, i
plena d’esperit positiu.
Divendres, 4 de maig
7000 raccions de tapes s’han venut durant els
primers dies del segon any de la iniciativa Sitges,
tapa a tapa.
És tendència en un
moment on molts cerquen creativitat i qualitat sense descapitalitzar-se, i els
restauradors/emprenedors més joves estan protagonitzant una revifalla generacional
que permet tenir fermes esperances en el futur. El plantejament de la ruta, l’incentiu
dels premis, i l’encertada imatge publicitària han ajudat a potenciar, sens
dubte, els atractius d’una proposta que camina ferma cap a la consolidació. Més
complicades estan les coses en un dels indrets emblemàtics de la nit sitgetana,
necessitat de fa temps d’un revulsiu que arriba ara sota el paraigües del Gremi
d’Hostaleria i el suport de l’Ajuntament. Els establiments d’oci del carrer
Primer de maig s’han unit per a donar un nou impuls a la marca carrer del
pecat/calle del pecado
amb
l’objectiu de dinamitzar la zona, i recuperar-ne la vitalitat.  Vet aquí un tema sensible on conflueixen
dues consideracions difícils de complementar. La mateixa marca nascuda de la juguesca entre Antoni Morató i Utrillo genera
sensacions contraposades. Des del punt de vista pragmàtic, la pregunta perdoni, el carrer del pecat on és? demostra
la pervivència de la denominació cinquanta anys després, i fins a quin punt
segueix essent un reclam eficaç. El més eficaç. A l’altre costat hi ficariem les
opinions de molts sitgetans cansats, precisament, de la cantarella que respon a
un tòpic que consideren caduc, i més quan s’agafa en la versió castellana. En
qualsevol cas, en el plat positiu de la balança hi ha, sens dubte, la unió dels
locals a favor d’una causa comuna. En el plat negatiu, un web promocional que,
ni de lluny, està a l’alçada de les expectatives, per no parlar de la
impossibilitat, gairebé absoluta, de trobar-hi una frase en català, que no
sigui la generada per un traductor automàtic que es permet unes llicències
gramaticals que posen els pèls de punta. Un pecat… un pecado…. a sin.
Dijous, 10 de maig
Pels qui dubtin que l’autòdrom de Terramar podria esdevenir un veritable
pol d’atracció turística de qualitat, a partir de la restauració i
rendibilització d’un patrimoni arquitectònic únic al món, els convido a veure
l’adrenalínic video que l’empresa Red Bull ha publicat a internet. La marca de
begudes va convidar als pilots Carlos Sainz i Miguel Molina al circuit, per a
aconseguir superar el rècord de la volta en l’òval de 2km. I Sainz ho
aconseguí. 42,6 segons amb un Audi R8 que volà sobre la clivellada pista. La filmació
de 8 minuts barreja història i sensacions, incorporant els testimonis de
Salvador Mora, Marcel Ricart, Sainz i Molina en un muntatge sensacional fet amb
mitjans i criteri de primera, que difondrà la imatge d’aquesta gran obra al
mon…