MARE!







MARE...

Engendrar un fill/a
no és ser Mare.
Nou mesos abrigant
el caliu de vida,
bressolant els batecs
del nou ésser.
Sovint ha de lluitar
per ser Dona i ser Mare.
La societat masclista
la condemna, més que
no donar-li una mà.
La religió amb una
túnica d’hipocresia
la repudia per impura…
Ser Mare és un sentiment,
una vocació, entrega.
Sense Tu no hi ha vida.
No hi ha res comparable
a donar vida a la vida.
El dia de la mare, només
és un pètal de la flor de viure,
és el llaurar cada dia
que dóna força als
sembrats de la vida.
L’amor de Mare és únic,
no sé si el més pur,
però sí el que no posa
mai condicions, sempre és amor.
És pluja i és sol,
la lluna i el cel, l’estrella
i el far de la vida.
És qui abraça les llàgrimes,
i fa festa amb els teus somriures,
qui vetlla les teves nits d’insomni,
la que acompanya les teves
primeres passes al camí de la vida.
Mare sempre és poema
de presència i en perdem
la rima amb la seva absència.
Parir no és ser mare,
ser mare és un sentiment
que galopa a la sang,
un instint ancestral
a estimar l’infant.
Qui té mare, gran boca bada.
També és veritat que de
mare, només n’hi ha una…
El dia de…, un número
en vermell al calendari,
un dia no és res…, compta
el viure i l’actitud de cada dia.
En lloc d’educar nenes i nens
hem de formar persones.
Mare ja tinc una edat,
no sé si he estat i sóc
un bon fill, suposo
que deu haver-hi de tot…
T’estimo. Mai no m’he
comportat amb ganes de fer mal.
Mai no s’està preparat
per dir adéu a la Mare.
Després queda el gran buit,
l’ombra de la mare,
la butaca buida i freda.
Però ara és festa de companyia,
flors d’alegria, caliu…
La Mare amb una mirada
entén la seu fill/a,
sap què li passa, pateix.
Per ser Mare no hi ha
manual d’instruccions
ni certificat de garantia,
afortunadament…
Mare perdona’m, no
he acabat el poema
perquè m’he entretingut
al facebook…
T’ESTIMO!
onatge, maig 2012