[ENTREVISTA] Jordi Pujol: “Sembla que alguns tenen ganes d’esborrar tot allò que tingui una influència cristiana”

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930) va ser president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys. Possiblement és un dels polítics més destacats que ha tingut mai Catalunya. Un polític que no s’amaga de res. Ni dels principis cristians ni de cap dels fonaments que han configurat la seva doctrina política. Ha viatjat per mig món, parla 7 llengües i ha conegut a infinitat de persones. Molts diuen que si no hagués esdevingut persident de la Generalitat hauria estat un dels intel·lectuals europeus de referència.

- Ser cristià ha tingut una forta incidència a la seva trajectòria política?

Ser cristià, a part de tenir un sentit de transcendència, significa donar molta importància a la persona humana. Per tant, procurar que la persona sigui tractada amb justícia, respecte i que se li ofereixin possibilitats de desenvolupament espiritual i material. El fet central de la doctrina cristiana, per una banda, és el fet de la revelació i resurrecció. Per l’altra, el que veritablement compte són les persones. Les persones, fins i tot, agafades individualment. La persona és l’element central. Des d’una perspectiva cristiana tota persona és filla de Déu, els que creiem i els que no hi creuen.

- I la col·lectivitat?

L’Evangeli diu que estimaràs a Déu i el pròxim. Això és l’essència del cristianisme. Traduir això a la vida pràctica no és fàcil. No és fàcil estimar a Déu i a les persones. Però aquest és l’objectiu. Les persones, però, per realitzar-se plenament també necessiten una altra cosa: la col·lectivitat. Difícilment la persona es pot realitzar si no està en contacte amb els altres. Per tant, un polític ha de tenir molt clara la idea del bé comú.

- El bé comú?

Sí, el bé comú és un bé general. És allò que es necessita perquè les persones es trobin en un àmbit, en un territori i en una estructura que les ajudi a ser millors.

-Això és únicament cristià?

No, no és únicament cristià. A Europa, però, ens és una mica difícil distingir certes tradicions del cristianisme. De vegades, algun d’aquests conceptes no sabem –jo almenys no ho sé- si són de validesa universal o, en el cas europeu, són el resultat de l’acció del cristianisme, el judeisme i els grecs.

-En Juliana ha escrit més d’una vegada que a Europa els valors cristians han sortit de l’Esglèsia al carrer.

Molts d’aquests valors, indubtablement, són d’origen cristià. Ara, és possible que fossin anteriors al cristianisme i que el cristianisme els acabés d’emmotllar i perfeccionar. Però és evident que el cristianisme, en aquest doble sentit, ha jugat un paper important. I un polític cristià ha de mirar de tenir-ho en compte.

- Quina hauria de ser la relació entre l’Església i la política?

Nosaltres, a Europa, tenim clara la idea de la separació de l’Església i l’Estat. A mi em sembla que és una bona cosa que, per altra banda, el mateix Evangeli en parla: Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

-Alguns, però, sembla que els molesti la tradició cristiana.

Efectivament. A casa nostra i a molts llocs d’Europa alguns tenen ganes d’esborrar tot el que tingui una influència cristiana. Hi ha un cert desig, per part de sectors importants de la societat, d’anar esborrant les petjades del signe cristià. Això hi és, evidentment. Però també hi ha una pèrdua del sentit religiós en general i una pèrdua del sentit cristià. I no només hi ha una pèrdua, sinó que hi ha sectors que tenen moltes ganes que això desaparegui del tot.

Quan vostè afirma que hi ha una crisi de valors i d’actituds, a què es refereix?

Valors vol dir tenir conviccions, creure en alguna cosa. Creure en coses que tu trobes que són sòlides i que valen la pena, però que també poden permetre orientar la vida i progressar. Progressar no en l’ordre material, sinó en la realització personal. Els valors tenen una traducció de tu cap en fora. Els valors, per exemple, de la caritat, la compassió, la justícia, l’equitat. Quan diem que hi ha una crisi de valors ens referiríem, una mica, al que diu Bauman o Gregorio Luri: els valors líquids.

Els cristians ho tenim més fàcil per superar aquesta crisi de valors?

Sí, perquè els tenim més per la mà. Però el que té difícil, com tothom, és posar-los en pràctica. El fet de ser cristià no vol dir que siguis millor. Falta la voluntat i la intensitat de la vivència. Perquè intel·lectualment pots pensar una cosa però no aplicar-la al dia a dia.

Diu Rigol que el cristianisme, a Europa, ha mort d’èxit.

Cert. S’ha de reconèixer els mèrits de la social democràcia i tenir clar que l’Europa que tenim és fruit dels valors cristians. Una valors cristians passat per molts sedassos i treballats. A aquests valors cristians inicials se li han afegit els valors del Renaixement, de la il·lustració francesa, alemanya, americana, etc.

I té bona salut aquest model?

Sí, però amb canvis i millores. El nostre ha estat un èxit transportable perquè molts països del món volen ser com Europa. Aquest sistema, però, està en crisi: ecnomòmica i de valors. I, tinc la sensació, que les dues crisis van unides.