aPARAULA’M

Ambre:Aquesta és la paraula que he triat per apadrinar, per diverses raons que em porten molts records íntims relacionats amb la poesia. 
M’agrada ambre perquè és un mot que utilitzo bastant en els meus poemes sobretot quan parlo del cicle del temps. Acostumo a relacionar-la amb la tardor. 
Fa temps vaig fer una pregunta en un xat, volia fer un poemari relacionat amb la paraula vida, vaig demanar per tant que tothom que volgués resumís en noms i adjectius el seu criteri de vida. 
Una d’aquestes paraules fou la tardor. Una persona estimada va dir-me que per ell la vida era un gran passeig ple de fulles d’arbre ocres i ambre, que veure un paisatge acolorit pel temps li recordava que era viu. 
Així que la meva paraula és Ambre. 
No és preciosa?