Volen destruir un jardí centenari de Gràcia

Cal salvar el jardí centenari de Gràcia


El convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada, ubicat al carrer de l’Encarnació 62-64, de Gràcia, a Barcelona, va ser enderrocat el passat mes de gener.
Tot just feia un mes que les missioneres havien donat una quarta part de la propietat del convent a l’Arquebisbat de Barcelona i una altra part igual a l’església de Sant Joan de Gràcia. Un cop repartides les parts, l’inici de les obres va estar, sorpressivament, imminent.
Però el solar del convent compta –encara- a la part del darrera amb un jardí d’uns 800 m² on hi ha arbres frondosos que aporten a l’interior de l’illa formada pels carrers de Encarnació, Torrent de les Flors, Sant Lluís i Escorial un paisatge verd urbà d’alta riquesa paisatgística. Aquests arbres són:
• 4 Palmeres de canàries enormes (Phoenix canariensis), dues d’elles, • segons van explicar fa anys les monges més velles del convent, van ser plantades en el 1902 per la fundadora de la congregació, Maria Emilia Riquelme.
• 2 Lilàs esplèndids (Wisteria siensis), actualment en floració, que conformen una ombrejada glorieta en el centre del jardí.
• 1 Avet magnífic (Araucaria heterophyla) d’uns 15 metres d’alçada.
• 2 Llimoners molt apreciables (Citrus aurantium)
• 3 Ficus (Ficus elastica) força desenvolupats, en especial un exemplar del fons del jardí.
• 4 Troanes (Ligustrum japonicum). Arbres de grans dimensions i diversos desenvolupaments que aporten verd a les parts més aèries.
• 4 Adelfes, o llorers de flor rosa, (Nerium oleander), algunes d’elles bastant grans i d’abundant floració a l’estiu.
• 3 Nesprers del Japó (Eriobotrya japonica), dos d’ells petits, però són ambaixadors i homenatge de l’amor i del profund respecte pels arbres que hi ha en els països de l’extrem orient.
D’altra banda, aquests arbres acullen gran varietat d’ocells com cotorres, merles, tórtores, pit-roigs o pardals.
No obstant això, el jardí del convent és amenaçat actualment pels interessos econòmics dels propietaris del solar, que pretenen arrasar amb tot el verd del jardí centenari i fer una construcció de vivendes privades i places de pàrkings per a fer negoci amb aquesta parcel•la. Parcel•la que, malgrat sempre ha estat un equipament escolar i religiós, per un error material en el Pla General de Planejament Urbanístic, va quedar aquest terreny com a Residencial i, en el seu lloc, dos blocs d’edificis privats del costat del convent estan –sorpresivament- classificats com a equipament. Des de l’Ajuntament se’ns ha manifestat el compromís verbal de “treballar en la línea de salvar el màxim possible del jardí”, però també la llicència d’obres de l’empresa promotora per a construir habitatges privats i pàrkings no ha estat aturada per l’Ajuntament, cosa que dóna desconfiança a les paraules de la regidora del districte.
Curiosament, es dóna la circumstància que, a primers del 1900, la família terratinent d’aquest espai va adjudicar com herència aquesta propietat a l’església amb la condició de construir una escola a la barriada de Sant Joan de la Vila de Gràcia.
Els veïns de l’entorn d’aquest jardí, afectats per la seva possible desaparició, han iniciat les mobilitzacions veïnals i pretenen aconseguir que, d’una banda, es respecti el jardí centenari com a patrimoni de la Vila de Gràcia i, d’altra banda, l’església faci un exercici responsable d’aquests terrenys i construeixi, enlloc d’habitatges privats, un edifici d’equipaments socials pel barri.