MARCANT UN ITINERARI A CASTELLOLI I LA MALLERENGA CUALLARGA.

Avui he ajudat a preparar una sortida que anirà de Castellolí a la Font del ferro i des d’aquí a la Balma de Can Sola. Haig de reconèixer que m’he dedicat durant molt de temps a la part nord de la comarca de l’Anoia i he descuidat la part centre de la mateixa.

Dir-vos, que he començat la sortida a Castellolí (Gos Blanc) i el començar a pujar fins les Coves de Can Llúcia, ja he quedat força sorprès pel paisatge i el arribar a la font del Ferro amb aquelles Pinasses m’he quedat força sorprès de la majestuositat d’aquest arbres, cal dir, que quan vaig fer el llibre “ARBRES DE LA COMARCA D’ANOIA. Singulars i Monumentals” vaig visitar aquesta zona ja que m’havien dit que hi havia unes pinasses esplèndides, avui he comprovat que encara hi son i això es important.

Aquesta foto correspon a aquest arbres.

En quan els ocells, doncs he pogut comprovar la presencia d’un bon nombre d’ells i de tots, dons m’agradaria destacar la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). La mida d’aquesta espècie es entre 13 i 14 cm. i bona part correspon a la cua, i que es de on l’hi ve el nom.

La trobarem a tot tipus de bosc i s’alimenta bàsicament d’insectes.

Durant la tardor o l’hivern forma petits grups i que moltes vegades s’incorporen la Mallerenga carbonera (Parus major), la Mallerenga blava (Parus caeruleus) o el Bruel (Regulus ignicapillus). Es una espècie molt activa i per tant, fàcil d’observar i d’identificar per la seva forma i vol.

Mallerenga cuallarga.

El seu estatus de conservació es de Preocupació Menor (LC) tot i que com moltes d’altres especies, l’ús abusiu dels pesticides i la destrucció del seu habitat poden comportar problemes per la seva conservació.