La bella i traïdora roella

Un camp vestit de roelles,
des de diferents punts de vista

El turista: “Beautiful, awesome, esplendid, marvelous!” “clacka, clacka, clacka” (sons d’obturador).

La mare (d’un altre temps) a la nina: “No entris per dins les roelles, que les taques no fugen del vestit!”

El naturalista: “Aquestes plantes ruderals contribueixen a la biodiversitat, rompent la monotonia del monocultiu de cereal, atraient insectes que a la vegada atreuen aucells, i donen valor a aquests sistemes agrícoles saludables”

El científic: “Aquestes roelles, Papaver rhoeas, pertanyen a la papaveràcies, el seu color vermell no és vistós als ulls de determinats pol·linitzadors, i no és massa freqüent entre les flors d’aquestes latituds, on són més típics el groc i el blau. Per contra les màcules negres que presenta a l’interior dels seus pètals són vistossíssimes als ulls dels insectes que detecten la llum ultraviolada. Les substàncies al·lelopàtiques presents a les seves arrels fan que allà on creixen no hi creixin altres espècies”

El Pagès: “Mal les toc pesta a les ditxoses roelles! Mira que no deixen anar bo ni es favó, ni sa civada! El fan anar ben magre, te dic que tot mos són contraris!”

L’hoteler: “Mira que són colloneres aquests pagesos, sembren flors per als nostres turistes…això pareix Holanda!” $$$ “clinck, clinck, clink” (sons de diners que fan les parpelles en obrir-se i tancar-se)

El daltònic: “no entenc que li troben d’espectacular a aquest camp!?…”

Fotos: Roelles al camí des Campà, Algaida (un diumenge plujós de maig) i roelles a Búger.

Dedicat a l’amic Javi Millán i a tots els daltònics del món.

Rafel Mas, Búger, 7 de maig de 2012