Pupetes d’un rei caçador ("El 3 de vuit", 4-5-2012)

Article que avui em publica “El 3 de vuit”, setmanari del Penedès en la meva columna d’opinió “Amb regust de catània”. L’acompanya l’acudit gràfic que en el mateix diari també publica avui el Nil carbó, un dels meus alumnes de primer de batxillerat de l’institut Milà i Fontanals de Vilafranca. Espero que us agradi…

Pupetes d’un rei caçador

Al pas accelerat que anem, segur que per a molts ja és una notícia que ha quedat enrere, i ara toca parlar dels peatges que no es paguen, de la Generalitat amenaçada d’intervenció per un Estat que no se l’estima però tampoc no la vol deixar anar lliure, de l’entrenador que ha dit adéu quan el dia era net i clar mentre cada ocell mantenia l’alegria del seu cant i de la primavera d’hivern que es resisteix a escalfar-se i a escampar el pol•len arreu per gràcia dels que, com jo, som al•lèrgics a aquests esclats florals i ho paguem amb estossecs tan continus com inoportuns. Molts i moltes, també del Penedès, ja han arxivat els fets a les biblioteques polsoses de les seves amnèsies, però no pas l’elefant de Botswana que, amb uns ullals de 37,6 quilos cadascun i 1,17 i 1,12 metres de llargada respectiva, va rebre set trets de gràcia reial descarregats per un rifle del calibre 470 empunyat per la testa espanyola més coronada, ara de marfil esquitxat de sang. La mateixa testa que no va poder sortir d’aquell país ni per cames després de trencar-se el maluc en una caiguda. No pas en l’exercici del salvatgisme sinó a les cinc de la matinada per ser més exactes, poc després d’alçar-se enmig del campament on feia nonetes reials per anar o tornar de qui sap on i ensopegar amb una escala que no tenia a les mans un rifle del calibre 470 però que també el va tombar. Si bé de manera diferent. De l’elefant ja ningú no es recorda però del monarca, sí. D’ençà que es va produir la sonada relliscada diversos mitjans de comunicació, també Tv3 (la que un dia va ser nostra) s’han bolcat en l’evolució de l’estat físic d’un rei ple de pupetes sonades.
El monarca de les Espanyes que diuen que fan transicions cap a la democràcia però deixen blindades moltes realitats d’antics règims totalitaris va anar a una república africana a matar elefants i no pas a matar la gana, que hauria estat molt millor, i els súbdits destinem bona part dels telenotícies de torn a preocupar-nos pel seu maluc, com si a la majoria de vassalls ens interessés més que no pas qualsevol altre maluc trencat de qualsevol persona ingressada en un hospital ara mateix. No pas. Però a la vista dels minuts que li ha dedicat la televisió pública i també molta premsa nacionalista espanyola, resulta evident que un rei que mantenim tots, en època de vaques magríssimes es gasta els diners matant a trets els elefants que pot i a nosaltres ens preocupen diverses coses. Quan tindrà l’alta i es podrà reincorporar a la feina. Què hi ha al darrera del fet que la reina Sofia hagi passat pocs minuts de visita a l’hospital. Per què hi havia el forat d’una bala a la sabata del nét Froilan (diuen que se li va disparar l’arma en netejar-la com si ningú no sabés que es netegen descarregades). O si el gendre assenyalat per la justícia li va proporcionar, vés a saber com, els elefants igual que aquell que fa unes dècades alliberava truites riu amunt perquè un generalíssim les pesqués davant les camères del NODO i quedés com un senyor pescador.
Ells fan i desfan i nosaltres fem tot el possible perquè no passi res. Perquè al rei del país veí no li falti mai cap emoció. I ni es recordi de la trompada que va sofrir en caure d’un carro de combat en unes maniobres a Saragossa l’any 1980. Ni de les ferides que li va provocar creuar una porta de vidre el 1981. Ni de l’accident d’esquí a l’estació suïssa de Gstaad l’any 1983. Ni de l’impacte de branca que va patir a l’ull quan caçava per Suècia el novembre de 1988. Que no pensi tampoc en les esgarrinxades que va sofrir a la cara després d’un accident d’esquí als Alps francesos el desembre de 1989. Que no li vingui al cap el xoc contra un esquiador a Baqueira Beret el dia dels innocents de l’any 1991. Ni la caiguda a la neu el febrer de 1995. Ni l’operació de varius de l’any 2001. Ni la intervenció de pulmó del 2010. Ni l’operació de genoll de l’any 2011 ni tampoc la de maluc d’enguany després de l’excursió per Botswana. Ni aquestes ni les que vindran, perquè les crisis econòmiques són perquè les patim les classes treballadores i no hi ha res com viure a cos de rei i a costa dels altres.