Pel davant i pel darrera

Ja a casa i a la nit, reflexiono sobre la Diada del
Primer de maig celebrada a Segur. Avui, més que mai -i veient els vents que
corren- hem de reivindicar aquesta jornada, el dia dels treballadors, així com
els drets socials que la societat occidental ha trigat tant de temps en
aconseguir… i que els partits de dretes intenten suprimir divendres a
divendres.

La festa d’enguany ha estat un dia meravellós: el temps ha acompanyat i ha possiblitat
un dia de germanor i de treball en equip.



Però, com a l’obra de Benet i Jornet, hi va haver un
darrere. Quan s’organitza un acte en un espai públic, se sol·licita permís a
l’ajuntament. També es demana permís per a utilitzar el material, d’acord amb un
protocol administratiu.

Fins aquí, tot correcte.


Però, cal un tempo per a poder fer la feina. En el nostre cas, el que va
començar com una comèdia va acabar com una obra a la ”italiana”. A corre que el
mon s’acaba.


Us explico de que va el xou!

Vàrem entrar la instància corresponent tot solicitant l’espai el dia 20 de
març. Més d’un mes abans de l’acte. Doncs bé, fins divendres 27 d’abril, TRES
DIES ABANS, el regidor Juan Jose García no va fer el decret on constaven totes
les condicions per poder celebrar l’acte, just quan pràcticament no teníem
temps per poder complir les condicions. És casualitat?

Potser tenia molta feina? Potser el departament esta saturat de feina?



Podia ser.


El que més em va sorprendre és que al decret s’explica que l’informe del
tècnic, que és el que dona més feina, és del 26 de març. Tot això en fa pensar que el regidor te moltíssima feina i va necessitar un mes
per respondre.


O, molt pitjor, que els representants locals del PP, imitant
els seus companys del govern de Madrid, també volen deixar-nos sense el Dia del
Treballador i sense totes les reivindicacions que els moviments obrers tant han
lluitat per aconseguir.

Sort que a la fi, hem tingut un
bon final. 



Maria Josepa Sans
Secretària d’Activitats de l’Agrupació Socialista de Calafell