La coherència té un preu però és una inversió

Quin preu té ser coherent?

Haver-te de menjar molts cops l’orgull perquè et toca fer algo que abans has dit, o perquè et toca fer a una cosa que ajuda a l’altre i no a tu, o perquè t’obliga a acceptar el canvi sigui just o no, o perquè implica fer un pas enrere perquè l’altre en faci dos endavant, o perquè implica destinar un temps a una cosa que vols fer en un altre moment, i així, una llarga llista d’exemples.

Però és un cost?

Per mi NO. Intentar ser coherent no amb l’altre gent sinó amb tu mateix és clau i bàsic, per això cal esforçar-nos a treballar aquest punt, gens fàcil però tant necessari. Per tant, és una INVERSIÓ.

On cal assumir-la?

A les nostres famílies dient a casa coses que diem fora …
A les nostres empreses acceptant la realitat i provocant canvis ….
Als nostres somnis, ficant-los en marxa i no guardant-los al calaix …
A la nostra vida privada, per tal de treballar-nos el futur …
Amb els nostres amics, que si son amics reals així ho esperen …
..
i a molts d’altres llocs … clubs esportius, twitter, món associatiu, etc

En un moment de crisi pot semblar estrany reivindicar coherència i inversió, quan molta gent fa a contrari, enganya i retalla inversions, però com parlàvem aquest matí amb els alumnes del Postgrau.

“La coherència té un preu però és una inversió”

I recordem sempre, lo que vam dir en aquell post. El principal projecte a emprendre som nosaltres mateixos.