Sisè Recital Poètic del Cor Literari Garraf i homenatge a Marià Manent amb l’assistència de Roser i Fina Manent filles del poeta.

Què és poesia…?

Amb aquesta pregunta i amb la imatge del poeta homenatjat va començar el Sisè Recital Poètic de Cor Literari Garraf. José María Álvarez presentà el recital, agraí el suport de la Biblioteca Manuel de Pedrolo, la participació del grup de Poetes del Cor Literari Garraf i dels fill del poeta Marià Manent, Fina i Roser, presents a l’acte i Albert  que a causa d’una malaltia no va poder assistir però donà les gràcies i envià un llibre dedicat.

La resposta a  què és poesia? potser no tingui resposta o tal vegade tingui moltes. L’Antònia Sabater ha trobat una en textos de Marià Manent. Ella mateixa l’hi va posar  veu i va començar convocant l’esperit del poeta.

…–qui sap?– potser la poesia es un instrument de progrés biològic, perquè resol en harmonia els conflictes emotius i ens prepara així millor per la vida. En tot cas, el poeta, més que cap altre artista de la paraula, manipula els mots amb delícia o amb ira; sap que el llenguatge és alhora una matèria difícil, hostil de vegades, un instrument de possibilitats prodigioses. Veu el color dels mots, n’assaboreix  i li plau d’escoltar els sons de la llengua en els versos nous. Visions, perfums, enigmàtics auguris i records insondables són així salvats en el fluir dels dies.

La poesia ens espera de vegades al cor del silenci, en objectes, en éssers i concordances que inexplicablement se’ns tornen símbols i semblen condensar el misteri del món. Recordo un matí de febrer, en el parc d’una ciutat suïssa, ornat amb llargues rengleres de vells cedres. Prop meu, sota un dels cedres, s’estava un paó magnífic, una mica allunyat del tronc. Semblava conscient de la beutat de les seves plomes blaves, verdes, tornassolades; i havia posat el seu ròssec majestuós seguint exactament la direcció de la branca més baixa. Hauríeu dit que volia fer observar als vianants la innegable semblança que hi havia entre la seva cua sedosa i estilitzada i l’afiligranament ver i gris del cedre. Era, imòbil, gairebé ritual, com una metàfora silenciosa.
I vaig recordar que la poesia neix, essencialment, d’un impuls metafòric, de la complaença misteriosa del qui sent la relació profunda del éssers i les coses més discordants.
Aquell matí de febrer vaig pensar que les imatges del poeta són, en certa manera, silencioses i vives com la que l’ocell inmòbil em proposava sota el cedre. Perquè el gran privilegi i la torbadora paradoxa de la poesia és que li cal expressar amb paraules, amb les pobres paraules de cada dia, malmeses, decaigudes, oblidades de llur alba ardent, precisament *


Després l’Antònia ens va fer un tast de la poesia d’en Manent.

Tot seguit va començar el Recital dels nostres poetes: Magda Altabella, Pau Fleta, Barbara Scuderi, Jorge Aguilar (amb veu de José María Álvarez), Antònia Sabater, Raul Contreras i Eva Bassó.

MAGDA ALTABELLA

PAU FLETA

BARBARA SCUDERI

ANTÒNIA SABATER

JORGE AGUILAR (veu José M. Álvarez)

RAÚL CONTRERAS

EVA BASSÓ

Amb un fort aplaudiment els poetes i a Roser i Fina Manent,  va acabar el Sisè Recital Poètic emplaçant al públic per al  proper any i animant els poetes a continuar fent el seu treball: la poesia.

 
*(Fragments del text NOTA PRELIMINAR de “La ciutat del temps” del llibre Marià Manent POESIA COMPLETA de l’Editorial Columna)