PARADOXES DE LA VIDA! VIL.LA URANIA EN PERILL. 2ªpart

Des de que vaig conèixer, gràcies a la crida d’alerta de l’historiador Dani Cortijo, el pèssim i imminent destí que li sobrevenia a la Vil.la Urania, casa-observatòri de l’àstronom català Josep Comas i Solà, les reaccions a aquesta desgràcia patrimonial han estat moltes. Blocs, twitter, facebook, i sobretot, en els comentaris a les notícies publicades a La Vanguardia Digital i a El Periódico, apareixen reflexions intenses, sentides i molt reals, escrites per centenars de ciutadans indignats que busquen la manera de denunciar aquesta desfeta patrimonial. 














El pitjor de tot és que en època de crisi i de contenció pressupostària, quan ens demanen a tots que siguem raonables amb les nostres actuacions, decisions i despeses…., l’Ajuntament de Barcelona es desmarca amb l’enderroc d’aquest edifici històric, que durant uns anys va ser molt important en la vida científica barcelonina. Però el més sorprenent de tot és que des del consistori barceloní declaren que tot i l’existència d’un projecte guanyador, ells encara no tenen el clar que s’hi vol construir en el seu lloc! Així que el futur veritable de Vil.laUrania és convertir-se en un solar!




Davant de la meva impossibilitat de dir més coses de les que s’han escrit i que encara s’estan escrivint a les xarxes socials sobre l’enderroc de la casa de Comas i Solà, el qual, i demostrant la seva generositat, va cedir-la a l’Ajuntament amb la voluntat de que aquest la conserves i la destinés a usos educatius, culturals i de difusió de l’astronomia, he volgut fer un petit recull d’alguns dels articles més importants, que en vida de Comas, es van publicar a la premsa espanyola i en la que lloaven la seva persona. Amb una ràpida lectura un es pot adonar de la importància d’aquest personatge, del seu reconeixement públic i de la seva projecció a l’exterior, una valoració que va quedar patent durant el seu enterrament a finals de 1937, sepeli que va ser presidit per Companys i per diversos consellers de la Generalitat. Una paradoxa si la comparem amb la situació actual que està vivint el llegat de Comas i Solà!