El mas de Pontons i els Avinyó (Sabater)


El mas de Pontons és situat a prop del límit nord – oriental del terme. L’actual edifici és una masia fortificada reformada als segles XVII o XVIII. En la part superior de cadascun dels quatre costats hi ha una garita sobresortint, i en diferents punts dels murs presenta arpilleres. 
Durant els primers segles del repoblament del terme de Pontons i voltants el llinatge de Pontons es qui dominava aquest espai. Abans de l’any 1330, veiem que en la documentació Jaume Sabater, és el senyor del mas de Pontons. Jaume era un jueu convers que vivia a Barcelona, però també el veiem signant documents notarials com testimoni al Penedès.
En aquest any Ramon Bosch del terme del castell de Foix, conjuntament amb la seva muller Elisenda, venen a Jaume, del mas de Pontons, un cens de cinc quarteres de blat, sobre tot el mas del Bosch i dos molins que tenen pel noble Guillem de Cervelló.
Al cap de sis anys, el 1336 fa donació Jaume, del dit mas de Pontons amb tots els seus homes, drets i censos, que té en franc alou a la seva filla Ferrerona amb motiu del seu matrimoni amb Pere d’Avinyó. Veiem per tant que el mas de Pontons passa a ser propietat dels Avinyó d’Avinyonet. Jaume, a més, fa donació d’una casa amb hort, situada a Barcelona en el carrer de Montcada, la qual està sota el domini de la prepositura del mes de febrer de la Canònica de la Seu. El pare, però, es reserva l’usdefruit de tots aquests béns.
El 1360, un altre Jaume Sabater, alies d’Avinyó, anomenat cavaller o donzell,  fill de Ferrerona i Pere, reconeix rebre diferents pensions de censals morts, en concepte de la restitució de la dot de la seva muller difunta Llorença, filla d’Arnau de Foses alies de Cabrera. També reconeix haver rebut de Joan de Vall, ciutadà de Barcelona, 26.000 s. pels quals li va vendre un censal mort de 2.000 s. de pensió anual. Dels quals 15.000 són per lluïr un violari de 2.500 s. a Arnau de Bastida i 11.000 s. que dit Joan per mandat de Jaume, dóna a Maria, esposa d’Arnau de Foses àlies de Cabrera, hereus de la seva difunta filla Llorença, esposa de dit Jaume, en concepte de restitució de la dot de dita Llorença.
El mateix any aquest mateix Jaume, ven a Joan Vall, que viu a la casa del rei, un cens sobre un balneari que es troba al carrer Banys vells de Barcelona: Jaume Sabater, àlies d´Avinyó, cavaller, fill del difunt Pere d’Avinyó, cavaller, ven a Joan de Vall, de la casa del rei, ciutadà de Barcelona, un cens de 2.000 s.m.b. sobre un balneari que es troba al carrer dels Banys vells de la ciutat de Barcelona, que té per la pabordia del mes de gener de la canònica de Barcelona que en rep anualment 12 s. de cens. El preu de la venda és de 26.000 s.m.b
Aquest mateix any, el germà de Jaume Sabater, també anomenat Pere d’Avinyó, com el seu pare, com a procurador de Jaume, d’Huguet d’Avinyó de la casa de Ribalta, de Lavit i d’altres habitants del terme de Pontons, es comprometen a pagar una pensió de censal mort que havien venut a Joan Vall, de la casa del rei de Barcelona. El pagament de les pensions i liquidació d’aquest censal porta diferents enfrontaments judicials/notarials entre els familiars de Llorença Foses, muller difunta de Jaume Sabater i membres de Barcelona:  Joan Vall reconeix rebre de Bernat de Pedra, advocat i procurador de Jaume Sabater, donzell, àlies d’Avinyó, fill del difunt cavaller Pere d’Avinyó, la quantitat de 5.200 sous per a la lluïció d’una part del cens de 2000 sous anuals que el dit Jaume Sabater havia venut en encant públic. El 17/12/1365: Joan Vall de la casa del rei, fa definició a Jaume Sabater, àlies d’Avinyó, senyor de la casa de Pontons, de 400 sous d’un censal mort de 100 lliures de pensió anual i 5200 sous de preu. El 09/01/1374: Jaume Sabater, àlies d’Avinyó, fill del difunt cavaller Pere d’Avinyó, ven a Francesca, vídua de Joan Vall de la casa del rei, un censal mort de 200 sous de pensió, que rep dels Banys Vells, i d’una altra casa contigua pel preu de 130 lliures. Inclouen el compromís els fiadors de Jaume Sabater: Pere, Ramon i Marc d’Avinyó.
A la mort de la seva primera muller, abans de l’any 1360, Jaume va tenir fills amb Clara. Existeix una carta reial que legitima els fills que va tenir posteriorment amb la seva segona muller o amistançada. Segurament es feu per qüestions d’herència per saber a qui anaven a parar les propietats d’aquesta branca dels Avinyó.
El fill hereu, el cavaller Pere d’Avinyó, va ser vicegovernador de Catalunya l’any 1390.
Una casa, una masia fortificada que cal conservar per la història que té, tant a Pontons, com Avinyonet del Penedès a Vilafranca del Penedès i a tota Catalunya. A veure si es fa el mateix en el Mas de Pontons, que ja té aspectes d’abandonament, com s’ha fet en la recuperació de la capella de santa Maria dels Horts a Vilafranca, que ja vam denunciar por aquí el seu mal estat i que ara està ja tancada i sembla millor que abans o l’església del Morrocurt a Fontrubí que algun partit polític del poble intenta que es restauri, ja que està tota a terra. Pensem que val la pena tenir en compte la història passada per arreglar la present que està bastant deteriorada.
El Mas de Pontons i  alguns principals nobles cavallers Avinyó:
Segle XIV:
1336: Jaume Sabater = Llorença Foses (alies Cabrera)
          Mas de Pontons
          Barcelona          Filla : Ferrerona = Pere d’Avinyó
                                               Mas de Pontons
                                               Lluc Sabater alies d’Avinyó
                                               Mas de Pontons
                                               Bernat d’Avinyó 
                                               Donzell hereu. Viu a  Nàpols
                                               Jaume d’Avinyó 
                                               Donzell Vilafranca
                                               Nicolana = Valenti Golet
                                                                    Jurista de Vilafranca
Segle XV:
1465: Lluc d’Avinyó = Elionor
          donzell  +Pontons                  Fills : Bernat
                                                          Jaume 
                                                          Bartomeu Cebrià  d’Avinyó 
                                                          Violant = Joan Valtanell
                                                                           cavaller/Foix
Segle XVI:
1553:                               Violant d’Avinyó
                                         senyora quadra del mas de Pontons
                                                                 Filla : Angela de Boixadors 
                                                                            hereva