INDESINENTER – Comunicat 166, 23-4-2012

Aquest és el títol d’una composició poètica de Salvador Espriu musicada i divulgada pel cantant Raimon. Ras i curt vol dir incessantment, sense parar. Avui, dia de Sant Jordi, és el títol d’aquest comunicat de premsa en el qual volem fer avinent que la lluita per la vegueria Penedès no s’atura, que segueix viva, sense parar.


Ara ens trobem en un moment d’impàs, ja que sembla que la situació actual de crisi pugui servir d’excusa per desatendre la reivindicació majoritària d’un territori, com si això fos un problema menor comparat amb la magnitud –real certament– de la crisi que estem patint. Però el que nosaltres sempre hem pensat i defensat és que si poguéssim actuar des de la proximitat estaríem en unes condicions molt millors per fer-hi front. Aquest comunicat acompanya un desplegable(*) que hem editat i començat a repartir avui, dia de Sant Jordi, en el qual recordem, a la part central, l’enorme suport que ha tingut la demanda de la vegueria Penedès per part tant dels ajuntaments com de la societat civil, i aquesta d’una manera àmplia que inclou no solament persones individuals i entitats culturals i cíviques sinó també els agents econòmics i socials.


Ara estem a l’expectativa de la publicació del Decret de desplegament de l’àmbit Penedès, una publicació que sembla imminent però que ja fa massa temps que es demora: l’àmbit serà una oportunitat per redreçar i projectar el Penedès des del punt de vista econòmic, social i identitari, una magnífica esperança per a un futur que ja no pot esperar més.


Mentrestant anem veient símptomes de com el Penedès es mou. Una mostra ho són les recents jornades de Cunit amb el suggerent títol Quo vadis Penedès: en el desplegable publiquem la ponència d’un dels membres de la PVP. O també la gosadia d’aquest municipi de Cunit (de la “província” de Tarragona) i el seu veí Cubelles (de la “província” de Barcelona) d’ajuntar-se per promoure una marca turística nova, el Penedès Marítim, i fer front així a la cotilla provincial que les Diputacions continuen fomentant i subvencionant tot i estar en mans teòricament nacionalistes. I finalment l’oposició al Logis Penedès, abans que no sigui definitivament consumat, per part d’amplíssims sectors del territori que el veuen com la imposició d’un model de subjugació als interessos metropolitans i en la línia oposada a un Penedès basat en l’economia de proximitat, el vi i l’enoturisme, la protecció del paisatge i la qualitat ambiental.


(*) Tanmateix, el penjarem en breu a la nostra pàgina web