L’EFECTE GUARDIOLA

L’ARTICLE DE SANDRA BRUNA
-Agent literària-

Aquest any no ho hem aconseguit, el Barça no ha aconseguit ser a la final de la Champions, però ha arribat a semis, no podrem guanyar la lliga però hem estat allà lluitant, treballant fins a la recta final, i quedarem segons amb dignitat, fidels a un joc bonic, brillant, i no covard. Mai no hauria imaginat abans que els culers es quedessin en el camp aplaudint a l’equip, corejant el nostre himne, després de dues derrotes d’aquestes que fan mal de veritat, i això és el que ens ha ensenyat Pep, AQUEST és un dels efectes Guardiola. No només ha inculcat treball, respecte, i una manera única de practicar futbol, ​​sinó també ha sabut com canviar el xip a un públic que sempre ha estat més aviat sec, poc animador i molt crític. Veient les derrotes del Barça, he pogut comparar-les amb el que passa amb molts llibres, m’explico: no sempre els millors, els més brillants, els que escriuen millor, aconsegueixen ser els més venuts, i això és tan injust com que aquest any el Barça no aconsegueixi, de nou, els dos títols grans, perquè sent millors, i jugant un futbol valent hauríem d’haver estat allà. 

Sé que la frustració dels futbolistes deu ser molt diferent de la dels escriptors, ells guanyen molts diners per fer el que els agrada, i els autors fan el que els agrada sacrificant moltes vegades hores de son, i per guanyar molt poc, però aquest seria un altre debat pel qual lluitar. Del que no hi ha dubte, és que un dels efectes Guardiola és que hem d’aprendre a ser autocrítics, a no culpar el veí dels nostres errors i aprendre que a la vida, fins als millors, poden perdre. 

El meu fill no ha vist gairebé perdre a aquest Barça, i us confesso que no sé quin dels dos, si ell o jo, estàvem més tristos després de les dues derrotes, però un dels efectes Guardiola ha estat que els valors que ell ha imposat als seus jugadors, que ell s’ha imposat a si mateix, els hem vist tots en directe, a la pràctica i no en la teoria, i fins als petits de la casa els han interioritzat. Han vist que Messi, el millor del món ara com ara, pot fallar un penal, però no toca altra d’aixecar el cap, i seguir treballant, per continuar endavant, perquè sempre es pot millorar, encara que hagis demostrat amb escreix que ets el millor. Avui ets a dalt i demà a baix, la vida és així de dura i cruel, i el mateix passa en el nostre món, avui ets un supervendes però pots deixar de ser-ho. Ningú és ni tan bo ni tan dolent, però la gent jutja sense veure la repercussió que això pot tenir en qui la rep. 

Llàstima que els escriptors no tinguin tants seguidors com un equip de futbol, ​​un altre gall cantaria, però sí que moltes vegades un llibre depèn de tantes coses externes, que si falta aquella mica de sort, que també mancat el Barça aquesta setmana, sembla que el feina feta no hagi servit per res, però no és cert, el pòsit queda, i el camí és llarg. Ens toca seguir amb el cap alt sempre. Així ho vam concloure en L’efecte Guardiola d’Álex Martín, i en altres publicacions sobre la metodologia de coaching i motivació de Pep, com Fórmula Barça de Ricard Torquemada, Èxit de Gabriel García d’Or i Jordi Urbea o Lideratge Guardiola, Mourinho versus Guardiola i Els mosqueters de Guardiola de Juan Carlos Cubeiro i Leonor Gallardo.

Però Madame Cazalibros no entén de futbol ni d’esport, Bruno, així que la meva recomanació d’avui va ser una novel · la d’aventures, on l’esport es podria dir que eren la espases. ELS TRES MOSQUETERS de Alexandre Dumas. Molt recomanable tot i que hagueu vist les diverses versions en cinema.


Article/post 648 – Vols llegir? – Ràdio Nova