escarabat morrut

Nom científic:  Rhynchophorus ferrugineus

Català:  Escarabat morrut. Morrut vermell de les palmeres
Castellà: Picudo rojo de las palmeras

Tipus: Insecte
Família: Curculiònids
Origen:   Sud-est asiàtic i la Polinèsia.

Morfologia:  És un coleòpter de la família dels curculiònids, que s’ha estès de forma invasiva per zones de clima atemperat, colonitzant diferents espècies de palmeres fins arribar a produir la seva mort. A hores d’ara constitueix un gran problema a Catalunya per la seva propagació.

El morrut vermell de les palmeres és un insecte barrinador d’activitat diürna. El seu cicle vital (entre 3 i 4 mesos) es realitza dins de la palmera infestada; un cop la femella ha dipositat l’ou, passa pels estadis de larva i pupa fins arribar a l’estadi adult. Pot desenvolupar quatre generacions l’any, motiu de la forta expansió i colonització d’aquesta plaga.

  

       escarabat morrut adult          imatge: asociacionmeles
L’adult medeix de 2 a 5 cm, és de color  marró vermellós i està dotat d’un morro allargat d’on li surten  dues antenes. Al tòrax té unes taques arrodonides fosques molt visibles. Els èlitres que protegeixen les ales són del mateix color i presenten línies estriades de color negre. Pot viure de 45 a 90 dies. Es desplacen volant o trepant desde el sòl fins a les copes de les palmeres. Els escarbats adults no solen abandonar la palmera fins que està totalment destruïda, quan l’interior ja no pot acollir una altre generació o ja no tenen matèria vegetal  per alimetar-se, llavors surten del tronc per a colonitzar altres palmeres, preferentment les que tenen ferides, ja sigui accidentals o les provocades per la poda. Poden haver diverses generacions dins el mateix exemplar, on poden conviure uns 1000 escarabats de forma gregària en totes les fases de l’insecte.
  
ou    imatge: Generalitat Valenciana
Els ous són de forma ovalada, d’un color blanquinós brillant i medeixen de 1 a 2,5 mm. Es localitzen a l’interior d’esquerdes i col.locats de forma independent, sense tocar-se uns amb els altres. Les femelles durant 2 dies posen de 300 a 400 ous al teixit tendre de la palmera.
   
larva     imatge: Generalitat Valenciana
Les larves es desenvolupen dins de la palmera i poden superar els 5 cm de longitud en l’últim estadi i estàn dotedes d’unes fortes mandíbules. Són àpodes, piriformes, de color groguenc i amb una càpsula encefàlica de color marró fosc brillant. La larva menja voraçment i fa unes galeries internes que poden arribar a fer un metre de longitud.

Pupa imatge: lespalafangues     cap    oll imatge: Generalitat Valenciana
La pupa, també groguenca, està protegida d’un capoll cilíndric de 4 a 6 cm, el qual construeix la larva amb la fibra que amassa de la pròpia palmera. Acostuma a localitzar-se a la base de les fulles.
  
Les primeres aparicions, a l’estat espanyol l’any 1995, es produïren per la importació de palmeres prèviament infestades a les províncies de Granada i Màlaga. Posteriorment l’any 2004 comencen a detectar-se a la Comunitat Valenciana. Al 2005 es va produir una forta expansió de la plaga; es van estendre els focus andalusos, es van trobar insectes a Múrcia i a les Illes Canàries. Al desembre del 2005 comencen a detectar-se els primers focus d’infestació al Vendrell (Baix Penedès) i actualment estan infestades diverses comarques del litoral de Catalunya.
  
És difícil detectar la presència de la plaga en els seus atacs inicials. El símptomes més evidents es veuen a partir dels 12 mesos de la infestació, es manifesten habitualment en una asimetria de la capçada, decaïment de les fulles i debilitament de l’ull de la palmera. Les fulles afectades es poden arrancar fàcilment i en el seu punt d’inserció es poden observar les galeries excavades per les larves i la presencia de capolls. Posteriorment la pràctica totalitat de la corona es veu afectada, originant la mort de la palmera.
  
imatge: Generalitat Valenciana
A la mediterrània, aquesta plaga afecta bàsicament al gènere de palmeres canàries (Phoenix canariensis), també a la datilera (Phoenix dactylifera) i eventualment a espècies del gènere Washingtonia, les menys afectades. Encara que té preferències  no es descarta que ataqui a altres varietats de palmeres.
Esperem que no trobin les palmeres Trachycarpus fortunie que tenim a Vilanova, o no els hi agradin el gust que tenen…. Ei, que només en tenim quatre de comptades !!!!!


Bibliografia:
Ajuntamment de Badalona – Afectació de les palmeres de Badalona per la plaga de l’escarabat morrut – Dossier de prensa.
Gobierno de Canarias – El picudo rojo Rhynchophorus ferrugineus – Dossier informativo GESPLAN
http://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2010/hdl_2072_95547/PFC_JoanSarsanedasPalau.pdf
http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AG_Agricultura/AG02_Sanitat_vegetal/AG02_02_Plagues_males_herbes/Enllacos_interns/FITXA_56_Morrut_%20palmeres.pdf