I.SANZ: EL COR EM DEMANAVA SEGUIR PERÒ EL CAP EM RECOMANA PARAR. NO SÉ SI SERÀ TEMPORAL O DEFINITIU

Foto Carme Bernaus

P- Ivan, han anunciat que deixes d’entrenar. Per què?

I.SANZ- Fonamentalment per 3 motius:

1- No puc dedicar-me amb l’exigència que requereix el càrrec. La meva manera d’entendre l’entrenament, només preveu una exigència i dedicació màximes. Ser l’entrenador del primer equip de l’Igualada exigeix dedicar i invertir moltes hores a la setmana. Per la meva manera d’entendre-ho no menys de 40 hores setmanals. I no només això. També requereix estar frec mentalment per poder fer un  treball eficient i de qualitat. En aquests moments no puc complir amb aquesta exigència. A nivell laboral la meva feina em demana també una dedicació i exigència molt altes. haig d’atendre la meva familia i a més casa meva està a 100 quilpometres d’Igualada. En aquest context és impossible desenvolupar la meva tasca d’entrenador amb el nivell d’exigència amb la que jo entenc el càrrec. No entenc l’entrenament d’una altra manera. Aquest és el principal motiu de la meva decisió.

2- Necessito reflexionar sobre les meves dues temporades al front de l’IHC. No he aconseguit els objectius que m’havia marcat en les meves dues temporades al front de l’equip. Sincerament penso que no he estat capaç de treure tot el rendiment de les plantilles de les que he disposat, que en la meva opinió tenien qualitat per arribar a cims més alts. He tingut tots els mitjans a les meves mans: he construit les plantilles que he volgut, he pogut treballar amb tota llibertat, la junta directiva m’ha demostrat la seva confiança en tot moment, la plantilla ha treballat al màxim seguint les meves directrius, el cos tècnic m’ha donat suport sempre i m’ha ajudat molt. I així i tot, l’equip no ha estat capaç d’arribar als objectius marcats. No hi ha cap dubte que alguna cosa he fet malament i necessito saber què, Per això necessito temps per analitzar en profunditat aquests dos anys i buscar on m’he equivocat i intentar aprendre’n. Me’n vaig amb la consciència tranquil.la ja que he donat el màxim que he pogut però a la vegada decebut perq no haver estat capaç d’arribar als objectius i per tant, la meva valoració personal és que com a entrenador he fracassat en aquest projecte. I ho sento moltíssim per la junta directiva, socis, aficionats, cos tècnic i plantilla… que des del primer moment fins a l’últim han confiat en mi.

3- Necessito descansar. Els últims 4 anys de la meva carrera han estat tremendament durs, tant per l’esforç que he hagut de fer com per les dures situacions esportives i extra-esportives que he hagut de viure… i per això em sento esgotat i necessito descansar i recuperar energia.

Per tots aquests motius he pres la decisió no només de no seguir com a entrenador de l’IHC sino d’aparcar la meva carrera com a entrenador. No sé si serà una aturada temporal o definitiva. El temps ho dirà. Ha estat una decisió molt difícil, una de les més dures que he pres a la meva vida… perque l’hoquei és la meva passió i la meva vida. El cor em demanava  seguir però el cap em recomanava que parés. Per dura que sigui estic convençut d’haver pres la decisió correcta.

Per mi ha estat un privilegi entrenar el primer equip en el que vaig començar des de sota, el C.H. Mataró i haver tingut l’honor d’entrenar dos clubs històrics com el Voltregà i l’Igualada. És un veritable orgull. Només em queda agrair a totes les juntes directives, jugadors, aficionats, tècnics… la seva confiança i lleialtat. Em sento un privilegiat per haver compartit projectes amb gent extraordinària.

P- Ja ho has explicat una mica. Quina sensació el queda del teu pas per Les Comes? Com veus el futur d’aquesta nova etapa?

I.SANZ- En primer lloc em sento privilegiat per haver tingut l’oportunitat d’entrenar l’Igualada., crec que ni en el millor dels meus somnis, quan vaig començar la meva carrera d’entrenador, imaginava poder arribar a aquest club. Des del primer dia em vaig sentir així. Encara recordo el meu primer entrenament a les Comes … les sensacions van ser extraordinàries. em sento molt afortunat d’haver compartit aquests dos anys amb gent fantàstica, amb uns jugadors que han confiat en mi i han estat al meu costat sempre… i un cos tècnic extraordinari. M’he sentit molt estimat i respectat i no tinc paraules per expressar el meu agraiemnt a tots els estaments del club. jugadors, cos tècnic, base, coordinació, aficionats, junta directiva, treballadors del pavelló … Han estat dos anys inoblidables a nivell personal. Per altra banda, com et deia, estic decebut per no haver estat capaç de treure tot el rendiment a dues molt bones plantilles. haig d’assumir la meva responsabilitat. em sento en deute amb els aficionats, jugadors, junta directiva … tots han confiat en mi i m’han donat suport sempre … i tinc la sensació d’haver-los fallat. Com et deia, tinc la consciència tranquila pel meu compromís i esforç, però decebut per no haver fet millor les coses.

En relació a la nova etapa … és un moment difícil pel club i sens dubte és el moment que tothom estigui unit i empenti. Ara me´s que mai l’Igualada necessita de tothom. malgrat les dificultats econòmiques, estic segur que serà possible dissenyar un bon projecte. Hi ha molt bons jugadors a la base, amb gran futur, que arropats amb una columna vertebral podrien construir un bon equip. Estic segur que anirà bé.

Vull donar les gràcies a la junta directiva per haver confiat en mi, per donar-me suport sempre  i per haver-me donat l’oportunitat d’entrenar aquest gran club.

P- I ara ens toca aprofitar fins l’últim segon de la teva estada a Igualada.

I.SANZ- Ara el que em toca és deixar-me la pell en aquests dos mesos per intentar acabar l’Ok Lliga el més amunt possible. No tingueu cap dubte que em deixaré fins l’últim aler fins a l’últim dia. Em sento en deute i encara que no compensi les decepcions viscudes, el meu únic objectiu és fer un bon final de lliga i intentar deixar la millor sensació a tots els seguidors. I si, per una altra banda, assaborir cadascun dels moments que em queden, ja que com et deia és un privilegi estra aquí i vull viure cadascun dels segons que em queden com a entrenador.

Em sento un privilegiat. gràcies a tots aquells que he trobat en el meu camí i que han fet la meva vida millor, m’han fet feliç, m’han ajiudat a crèixer … Sens dubte el millor i més inoblidable de la meva carrera com a  entrenador són les persones extraordinàries que he tingut la sort de conèixer.