Escala real

La notícia és del TL d’ahir de La Fura i de la pàgina 38 de l’edició d’avui d’El Punt Avui: la Generalitat ha demanat a l’Estat la construcció d’un tercer carril ferroviari exclusiu per a les mercaderies de Tarragona perquè es veu que diu que aquesta infraestructura és una inversió estatrègica, de país i imprescindible per a la recuperació de la marxa econòmica. És clar, jo també ho dic: el carril ferroviari per a mercaderies és una inversió estratègica, imprescindible i de país. Per ser exactes, la sisena infraestructura estratègica, imprescindible i de país que es vol que travessi el sòl de la pampolada nostruda. Les altres, as it is well known, són l’AP7 (el bandolerisme institucionalitzat es veu que també és estratègic, imprescindible i de país), les Rodalies, el TGV, no sé quin gaseoducte, i no sé ben bé quina connexió troncal de telecomunicacions. Una meravella. Resulta doncs que, a causa de les casualitats de la geografia i la història, Gelida és al mig del pas de tanta estratègia, tanta imprescindibilitat i tant de país. És a dir, posat en termes de TN –vull dir en termes de Transició Nacional, que és la idea pret a porter d’aquesta primavera–, diríem que Gelida és al mig del pas de la nova formulació imprescindible, estratègica i de país que segons els nous horaris d’estiu ha de facturar la catalanada tota just one way to Massachusetts. De fet, tot el Penedès és objecte d’aquesta sort, d’altra banda sacrificada i heroica. Tant és així que segurament es deu poder afirmar sense gaires contemplacions que, si el corredor penedesenc no existís, és probable que en el passat Catalunya mai hagués estat un país viable de cintura en avall –i dic viable en tots dos sentits: de Barcelona a Tarragona i tornar, i també en el sentit figurat–, i que tampoc en el futur tingués gaires possibilitats de fer via. Ja veuen doncs si en som d’importants al Penedès. O més exactament, si n’és d’important el tros físic del google maps que ens aguanta de peus a terra. Important almenys per al port i la petroquímica de Tarragona, per als del peatge de Martorell, per als de la factura del gas i per als de la factura del telèfon, perquè és un dels passadissos de llurs comptes de resultats. És una mica com això d’aquests dies de la regió de Vaca Muerta, a l’Argentina, que es veu que és un dels motius pels quals el govern de Kirchner ha expropiat YPF, però sense els jaciments multimilionaris de petroli sota l’estora. Ves qui ens ho havia de dir que la broma de l’oci ferroviari de la Funifira al final seria premonitòria i tindria raó. Posin-se a punt per quedar ben bufons com a figuretes de l’Ibertren i per fer de pilots de plàstic dels cotxes de l’scalextric: la maqueta serà escala real, si és que ara no n’és prou.