Aquest Sant Jordi regala un llibre, una rosa i un elefant

Hi ha aquell recull de contes del polonès Slawomir Mrozek que es titula L’elefant i que comença amb una història que es diu precisament L’elefant. En aquest conte el director d’un parc zoològic de províncies s’adreça per carta al funcionari de torn de Varsòvia i li fa saber la renúncia voluntària a l’adjudicació d’un elefant que l’Estat ha concedit a la institució que dirigeix. En aquesta carta el director, molt patriota i conscient del moment de dificultat que passa el país, argumenta que el manteniment del paquiderm en un modest zoològic de províncies seria una despesa excessiva per al bé comú del país, una càrrega massa feixuga per als miners i treballadors de Polònia, i per tant proposa que l’Estat se n’estalviï el cost i dediqui els diners a un millor propòsit, com ara la construcció d’un avió per a l’exèrcit o la restauració del patrimoni arquitectònic religiós i patri. El director, a més, explica que el públic del zoo és bàsicament escolar i llec, i doncs que l’elefant de veritat, si l’Estat s’hi avé, pot ser substituït de manera convincent fabricant-ne un de plàstic i inflant-lo com un globus fins a donar una mida natural que no aixequi sospites. L’Estat naturalment respon a favor de la proposta i els treballadors del zoo es posen immeditament a fabricar i inflar l’elefant de plàstic. El problema, però, és que un elefant és una bèstia molt grossa i la bufera dels treballadors del zoo és més aviat curta, i d’altra banda, per circumstàncies de la història que ara no fan el cas, resulta que hi ha una certa pressa per tenir la feina enllestida l’endemà mateix. Veient que no acabaran a temps, doncs, els treballadors del zoo decideixen inflar la bèstia a màquina i amb heli. L’elefant de plàstic puja llavors miraculosament com un pa de pessic en pocs segons i, un cop inflat del tot, és tancat convenientment a la gàbia i és deixat allà per a la contemplació dels escolars llecs que han de venir de visita l’endemà. L’endemà, efectivament, els escolars desfilen per davant la gàbia de l’elefant tot fent atenció a les explicacions del mestre. De sobte, però, succeeix un fet imprevist: hi ha una ventada, i el vent fa que l’elefant de plàstic es desfaci del nus que el manté lligat a terra i surti volant cap al cel. El muntatge, esclar, queda tot seguit al descobert, i els escolars llecs s’adonen de la farsa orquestrada per l’Estat i, decebuts, s’abandonen a una vida de dissipació monàrquica i elefantiàsica. Mrozek no ho especifica enlloc, però és possible que el paquiderm que posa en evidència la pallassada d’aquesta història també provingués de Botswana. Aquest Sant Jordi regala un llibre, una rosa i un elefant.