El bròquil, un superaliment!

Es tracta d’una verdura de la família de les cols molt rica en fibra, baixa en calories i amb una gran quantitat de vitamines, minerals, antioxidants i principis actius anticancerígens. Considerada una de les hortalisses que conté més quantitat de nutrients per unitat de producte comestible; d’aquí ve que l’anomenem superaliment (superfoods, en anglès).

Propietats nutricionals

El bròquil és una verdura excepcionalment nutritiva, molt rica en vitamines i minerals.

Vegem primer les vitamines: Potser us sorprèn però el bròquil poc cuinat -menys de 10 o 15 minuts- conté més vitamina C que la fruita cítrica. Tenim el doble de vitamina C en el bròquil que en la mateixa quantitat de taronges. La vitamina C ens pot resultar molt útil quan estem refredats i, a més, ens ajuda a absorbir el ferro de la dieta.

També conté vitamines del grup B, com l’àcid fòlic (B9), que és molt important durant l’embaràs, i lactància i la tiamina (B1) i la niacina (B3), que intervenen en el bon funcionament del sistema nerviós.

És una bona font de provitamina A (betacarotè) que és important per al bon funcionament de les cèl·lules de la pell, dels ossos, de les mucoses i de la vista.

Del contingut en minerals destaca el potassi i les quantitats significatives de calci, magnesi, ferro i sofre.

El potassi intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.

El bròquil és una de les millors fonts vegetals de calci en té més que la llet de vaca i conté magnesi que és molt important per assegurar que el primer s’absorveix correctament.

El ferro és imprescindible per combatre l’anèmia i com que en el bròquil també hi ha vitamina C encara s’absorbeix millor.

Els compostos rics en sofre, que donen el sabor tan especial al bròquil són els responsables de facilitar els processos depuratius del fetge, i formen part d’alguns aminoàcids (els maons de les proteïnes).

Canvis vitals: A més dels valors nutricionals i d acció anticancerígena, el bròquil també ens pot ajudar en els processos depuratius del fetge, ja que ens ajuda a millorar-ne el funcionament.

Un altre aspecte destacable és l’efecte protector de la mucosa de l’estómac i dels intestins. Gràcies a un estudi que van desenvolupar la Universitat John Hopkins dels EUA i el Centre d’Investigació Científica Nacional de França, s’ha descobert com el bacteri Helicobacter pylori relacionada amb les úlceres i els tumors d’estómac podria ser eliminada mitjançant la ingestió de verdures que contenen sulfora; com és el cas del bròquil.

El bròquil conté una llista de compostos antioxidants que ens ajuden a eliminar els radicals lliures, unes partícules nocives que són la causa de diferents processos d’envelliment de l’organisme:

La luteïna i zeaxantina, que ens ajuden a reduir el colesterol.

Els bioflavonoides que actuen conjuntament amb la vitamina C i ens poden ajudar a lluitar contra els refredats i la grip.

La clorofil·la que té propietats antiinflamatòries, antibactericides, i cicatritzants.

SOD, que protegeix les cèl·lules sanes de l’atac dels radicals lliures.

El bròquil es de la mateixa espècie que la col i el bròquil blanc (coliflor).

Com es cuina: Si voleu preservar al màxim les vitamines i antioxidants del bròquil, cal coure’l de ràpidas, és a dir, com a màxim uns 15 minuts al vapor. Una alternativa molt saborosa és fer-lo saltat al wok entre 3 i 5 minuts. El tronc del bròquil –que normalment acostumem a llençar– és la part que té més calci; per tant, us recomanem que el talleu ben fi i el salteu també al wok perquè és ben gustós.

Una cosa que convé que les persones amb tendència a tenir gasos recordin, quan consumeixen aquests tipus de verdures, és que no s’han de combinar mai en un mateix àpat dues verdures crucíferes (com la col i coliflor, o les cols de Brussel·les i el bròquil).

A més, quan cuinem aquests aliments, és convenient posar-hi un gra d’all, una mica de ceba, una mica de gingebre o unes llavors carminatives, com el comí, per fer-o més digerible. Finalment, cal amanir-los sempre amb un rajolí d’oli cru, que ens ajudarà a assimilar-los millor.

També hi ha qui consumeix el bròquil cru quan és tendre, però en aquest cas cal fer un advertiment: no és convenient per a les persones amb hipotiroïdisme. La raó és que les crucíferes contenen substàncies que impedeixen que la glàndula tiroides absorbeixi i utilitzi el iode. Aquestes substàncies s’activen només quan es mastega o tritura el bròquil cru; si es consumeix cuit no hi ha cap problema.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: la temporada és d’octubre a abril; abans de comprar-ne, convé fixar-se en els exemplars que mostren una superfície ferma i de color verd fosc. Les verdures i fruites que no es pelen, com és el cas del bròquil, convé comprar-les de cultiu ecològic sempre que es pugui; així disminuirem la possible presència de compostos tòxics. Si són propers i de temporada sabrem que fa poc que els han collit i que conserven millor els nutrients.

Font: Etselquemenges