La Pelegrina i Vilafranca del Penedès



El “coll de Peregrino” el trobem per primera vegada en els documents l’any 1312. El topònim li ve amb tota seguretat degut a l’estada a Vilafranca durant els anys del segle XIV, XV i més endavant de la família Pelegrí. L’any 1325 trobem a Mateu, Guillem, Bartolomé, Jaume, Maria i Raimon Pelegrí, propietaris de moltes terres situades en aquest indret. Eren originaris del Mas Pelegrins, situat a la parròquia de santa Margarida, un dels espais primers de poblament que va haver-hi al Penedès.
Els Pelegrins van ser sobretot mercaders, encara que l’any 1285 ja trobem el primer Bernat Pelegrí com a rector de l’església de Santa Maria. El 1342 un Bernat Pelegrí va ser batlle de Vilafranca. Se l’anomenava Bernat Pelegrí de Malta, ja que havia fet viatges a la illa de Malta, a Sicília, també un fill seu, Pere Pelegrí era anomenat de Malta. Aquest últim va ser hostaler al carrer de la Parellada, lloc on hi havia molts hostals destinats a acollir els viatgers o forasters que arribaven a la Vila a participar en la fira i/o mercat medieval o tan sols volien descansaven del seu llarg viatge.
L’actual espai anomenat “La Pelegrina”, que trobem a prop de Vilafranca del Penedès i on es pot caminar o córrer entre vinyes fins el terme de La Granada, arribant als Pujols, no es correspon exactament amb el territori antic medieval.
Potser el lloc de la capella de sant Pelegrí

El barri actual de l’Espirall i una mica més cap al nord seria l’amplitud que tenia en aquells anys (sobretot els segles XIV i XV), el que es deia la Pelegrina. Més al nord hi hauria el Coll del Bou (actualment hi queda el topònim la Torreta dels Bous); la quadra de Benages o sant Hilari, 1372: Bernat Llobera i la muller Elisenda venen a Bernat Massó sastre vinya plantada amb vendimia a Benages a quadra de sant Hilari, on es diu que va ser la primera capella dels Trinitaris en la nostra contrada; també era la Pelegrina un lloc on hi devia haver força aigua, prop de la quadra de Castellmós, situada al marge de la muntanya de sant Jaume, nom que li ve per l’aigua entollada que existia en aquell indret, i més al nord doncs, també existia el torrent de la Pelegrina, o el rec de la Pelegrina, que molt probablement era l’aigua que portava l’actual torrent anomenat de la Torreta, més enllà el torrent de l’adobaria i que arribava fins el mas de la Rabassa. L’aigua doncs, servia per regar els múltiples horts, vinyes i camps d’aquest indret, però també era la que anava cap al centre de la vila i feia servir els homes i dones d’aquells anys, 1474: … l’altra terra que conté 4 quartans de cens 8 punyerons d’ordi, limita amb el rec d’aigua que va al abeurador de la vila; també una creu de terme ajudava a situar els límits del municipi medieval vilafranquí, noms tots de la mateixa creu: la creu de la Pelegrina; la creu de Calendraix (pel mas que hi ha en aquest lloc); la creu de Moragues, nom de Bernat Moragues originari de Barcelona, potser família de l’escultor medieval barceloní Pere Moragues; creu de la Granada, per haver-hi diferents camins que sortien de la dita creu cap aquesta població o fins i tot cap a finals del segle XV, la creu de ferro, que probablement no era l’original. La creu potser original, la trobem ara, situada a la cruïlla de la carretera de les Cabanyes.
També era La Pelegrina l’espai on se situava el “fossar dels sarraïns”. Pocs, van ser els sarraïns que van viure en els anys medievals a Vilafranca, mentre el dels jueus era a la muntanya de sant Pau, el dels sarraïns era a la Pelegrina, 1400: Pere Massana mercader té a la quadra de la Pelegrina, sota fossar dels sarraïns, terra de mitja quartera
Tenim notícies d’una casa anomenada La Pelegrina l’any 1582 edificada en aquest espai. Més endavant ja hi trobem la Finca de la Pelegrina i apropiant-se com a propietaris, de molt més espai que anomenem “La Pelegrina” una finca que encara existeix actualment. Seria interessant fer més història dels topònims que ens envolten i conèixer que tenim i d’on ve el que tenim.