HISTÒRIES DEL PENEDÈS:LA COVA DEL BOLET

La cova del Bolet de Mediona és una de les més populars de la comarca i un dels indrets més llegendaris. Disposa d’un parell d’entrades que permeten accedir a una gran sala que havia estat habitada pels nostres avantpassats com constaten els arqueòlegs que ja van començar a investigar-la a finals del segle XIX. Els que hi vivien vuit mil anys abans de Crist caçaven cérvols i conills, i collien fruites dels alzinars i cargols. Posteriorment (4.000aC) els seus estadants ja coneixien l’agricultura i tenien ramats d’ovelles. La cova també es va utilitzar durant l’edat de bronze i, fins i tot, s’han trobat restes d’època medieval.

A l’interior de la Cova del Bolet hi ha dos estanys. En un d’ells té per costum abeurar i remullar-se un cavall blanc, que pertany a l’encantada de la cova. En una ocasió, unes mosses que s’aixoplugaren a la cova, van descuidar-se una filosa. Estranyament, havia desaparegut quan van retornar a cercar-la. Temps després, però, unes donen que havien anat a per aigua a una font de Capellades, van quedar sorpreses al veure rajar pel broc de la font… una filosa.

Bruixa, o potser  encantada, va ser la que es va aparèixer en forma de be, al carreter Vic, quan una nit reposant a l’entrada de la cova va sentir corprès com l’animal el cridava pel seu nom.

El qui sigui prou valent per passar el riu cabalós que llisca pel fons de la cova arribarà al començament d’un món nou amb ciutats, muntanyes, boscos, prades, rius i fins i tot un mar amb una gran munió de vaixells, tot menut, menut i com de joguina. Aquest món en miniatura s’estén per sota de tota la nostra mar i arriba fins a les costes de Mallorca, per on la cova té una altra sortida. La llegenda de la Cova de Bolet i el Món Nou, fou transcrita per Joan Amades l’any 1935, a partir del relat del marxant de robes vilafranquí , Pere Feliu. Segons el folklorista aquesta llegenda vindria a ser una de les moltes versions de la tradició d’Ulisses i Polifem.

De la Cova de Bolet també s’explica la dissort que van patir tres donzelles d’aquestes contrades. Sembla ser que les noies havien trencat el cor de més d’un pretendent, amb un fals joc de coqueteria i prometences que mai s’arribaven a complir. Farts i dolguts per aquesta actitud de les donzelles, un grups de joves van cercar la seva venjança per mitjà de les males arts d’una bruixa (potser la van anar a trobar al Pèlag de les Bruixes, prop de Les Deus?). La bruixa, emprant treballs malèfics, encantà les tres mosses amb un encanteri que tan sols cessarà quan s’aturi el brogit que produeix el fort corrent d’aigua del riu que passa per la seva fondària i alimenta els dos llacs de la cova. Aquesta llegenda de La Cova de Bolet i les tres donzelles, fou transcrita per Joan Amades segons li explicà la quintinenca Dolors Gual (la Lola de cal Gili), l’estiu de l’any 1922.

Publicat El 3 de vuit (05-04-2012)