L’autor català de la Bíblia

Ahir va ser Diumenge de Rams, i això vol dir que ja hem encetat la Setmana Santa i que n’hi ha que estan on holidays i que, si Déu no hi posa remei, una hora o altra les televisions retornaran a reprogramar una revegada més qualcuna filmadura de l’estil Rei de Reis. Que ningú s’estranyi, doncs, si en aquest context vacacional i de pel·lis matusalèmiques a la graella faig referència a la Bíblia. I que ningú es prengui aquestes ratllades com una falta de respecte; en tot cas, com una ironia intrascendent i amable, que és el que són. I és que la Bíblia ningú no sap qui és que la va escriure, ni tampoc exactament quan es va escriure ni quanta gent va participar en la redacció ni quants anys van caldre per arribar al daltabaix del final. Fins ara tot això ha estat un misteri, ningú ha pogut dir-ne res definitiu. Però avui jo tinc una notícia important sobre aquest particular. La notícia és que la Bíblia té autor català. Sí, tal com ho senten. A més de tots els altres autors del passat, a partir d’avui també n’hi ha un d’aquí, i em plau fer-los avinent que aquest autor sóc jo. I és que resulta que per motius de feina aquest matí servidor ha estat reescrivint aquest llibre amb les manetes llures i el teclat d’un Macintosh G5. La Bíblia, sí. La Bíblia diu que és el llibre més llegit de la Història. També hi ha qui diu que és una de les lectures més exigents que una vida terrícola intel·ligent pot fer en aquesta vall de llàgrimes, reformes laborals, vagues generals, factures de l’ajuntament per pagar –1.2 MEUR, tà bé– i objectius de dèficit europeus. La Bíblia ha fet córrer molta tinta i molta gent amunt i avall al llarg dels segles (vull dir molta gent a part de les parelles de nois nord-americans de l’Església de la Tercera Deflagració d’Iowa que from time to time em trobo sortint de dinar i que em demanen per la fi del món: “¿Ustet crèe en la fín del mundow?”). Doncs bé: a partir d’avui jo també sóc autor d’aquest llibre. Tal dia com avui, un dilluns de Setmana Santa i poc abans de dinar, també jo hi he fet la meva aportació. Una aportació que apareix just abans de l’inici del llibre del Gènesi i d’aquelles primeres paraules clares i bellíssimes: “Al principi, Déu va crear el cel i la terra”. Una aportació que els llegidors sensibles podran trobar concretament a la part baixa de la pàgina de crèdits. Allà fa només una estona servidor hi ha actualitzat el nombre i la data d’edició (novena edició, abril 2012), i hi ha afegit un succint “Imprès a la UE / Printed in EU.” Certament, cap cosa comparable als versos de segons quins psalms o del Càntic dels càntics, d’acord. I segurament també m’hauria calgut afinar la referència geogràfica i posar “Hispania Citerior” en lloc d’això de la UE/EU, que ningú sap gaire què és tret del moneder de n’Angela Merkel. Però en fi, ara com ara, i mentre no diguin de redissenyar-ne les tapes, aquesta és la meva aportació al Pentateuc.