IGUALADA HC 2 – VILANOVA 4. NO HAN ARRIBAT A TEMPS

Foto Carme Bernaus

Tot i que ho han intentat fins a l’últim segon, els jugadors de l’IHC no han pogut remuntar un marcador que el Vilanova ha tingut sempre a favor i que ha sabut gestionar amb molta fiabilitat (cada cop que els arlequinats s’atançaven els del Garraf tornàven a marcar). És cert que els d’Ivan Sanz no han sortit amb la intensitat del dia del Barça i que al davant s’han trobat un equip amb molt d’ofici (amb un Creus espectacular que se n’ha anat de les Comes amb un hat trick). A més els igualadins han tingut algunes errades en els replegaments que han facilitat les contres dels visitants. Però també és cert que l’Igualada han enviat 3 boles al pal, ha sotmés a un bombardeig sense precedents a Luis Gil (que ha salvat al seu equip en moltes accions clares de gol). Una ofensiva que inclou dues FD i un penal que no s’han pogut aprofitar i que són la punta de l’iceberg d’una falta d’efectivitat que han passat factura una vegada més . Perque l’IHC-Vilanova ha estat la repetició d’uan història ja viscuda en altres partits a casa: rival ben posat en defensa i amb contres demolidores, marcador en contra, atac constant però sense encert i, a la fi, ensopegada a les Comes. El problema és que la fotografia es correspon de manera gairebé exacta amb el que el Bassano vindrà a buscar a les Comes. Per tant, ja ens podem donar per avisats.

EL VISITANT PICA PRIMER

Des del xiulet inicial s’ha vist que el partit seria complicat. A cada atac arlequinat responia un encertat Luis Gil, endollat des del primer instant (tornava a ser un partit de porters perque Roger Fernàndez també reivindicava el seu protagonisme). Ha estat, però, el Vilanova qui s’ha avançat. Creus ha acabat una contra amb un remat ras arran de pal des de la frontal de l’àrea. El 0 a 1 ha acabat de despertar als igualadins que han pujat una velocitat el seu joc. Les accions de gol han sovintejat encara més (algunes d’elles escandalosament clares com una trena rapidíssima que Navarro ha rematat a boca de gol). Totes elles, inclosa aquesta última, s’han trobat amb un mur anomenat Gil. Que ha estat prou sòlid com per aturar també un doble tir de penal de Rocky i una FD llençada directe per Pelicano (per targeta blava a Creus). L’IHC no ha aprofitat la superioritat (tot i que el mateix Rocasalbas ha enviat una bola al travesser).

PALS, CREUS, MÀGIA I GIL

El mateix travesser ha aparegut només començar la segona part (de fet un cosí seu perque era el de la porteria de l’altra banda). Dani Rodriguez, que ha tornat a fer un molt bon partit, ha enviat al ferro una FD per 10 faltes d’equip dels visitants. El raid igualadí sobre la porteria de Gil s’ha intensificat. Oportunitats de Dani, Rocasalbas …. fins que ha tornat a aparèixer el Xixi. Creus ha aprofitat una altra contra rematant un 1 contra porter amb una bola aixecada, suau, a l’escaire.

El 0 a 2 posava cara la remuntada. Però la maquinària arlequinada anava ja llançada i no ha baixat pistons. Un altre remat al ferro de Navarro ha precedit l’1 a 2 obra precisament del Màgic. Navarro i Pelicano han fet un teva-meva que ha acabat amb un remat exterior del Raül, desviat en curt per Gil. Navarro que havia seguit la jugada ha caçat el rebot i ha enviat la bola a la xarxa. Gol d’oportunista del cervell arlequinat que donava esperances als aficionats.

L’alegria ha durat 23 segons. Els que ha necessitat Creus per acabar de demostrar que se sent còmode a les Comes. Des de pròpia pista ha etzibat un cacau que ha entrat per l’escaire de la porteria de Fernàndez. 1 a 3. I la remuntada s’allunyava. I encara ho semblava més després que la parella arbitral ha marcat un penal per peu a Navarro (en una altra insana aplicació de la detestable llei de la compesació). Gil ha intentat tirar-lo tres cops (Roger Fernàndez es movia per l’acció de paradinha del jugador del Vilanova). A la fi l’ha tirat, molt bé, a l’escaire, però els àrbitres l’han anul.lat perque també ha amagat el llançament.

30 segons després del que podia haver estat l’1 a 4 ha arribat el 2 a 3. I ha estat en una jugada llarga que ha inclós una opció de gol claríssima del Vilanova (Roger Fernàndez ha evitat el poker de Creus). En la continuació, l’IHC ha combinat rapidíssim i Navarro ha rebut sol davant de porter. La rematada enrabiada del Màgic ha tocat xarxa sota del travesser i ha entrat i ha sortit de la porteria a la velocitat de la llum. El 2 a 3 encenia altre cop l’esperança.

La parella arbitral (la seva actuació mereix comentari a banda) ha tingut l’enèssima errada quan no ha penalitzat una possessió més que acabada dels visitants. Enlloc d’això ha arribat una FD per acumulació (Roger Fernàndez ha tornat a exhibir la seva agilitat impedint el gol).

L’IHC ha tingut l’empat als seus sticks amb una altra FD que Gil li ha aturat a Formatjé. Ha estat l’últim miratge perque el Vilanova ha acabat la feina, altre cop a la contra, amb el 2 a 4 de Garcia. Volen 3 punts, també momentàniament els primers llocs de la classificació, i una dinàmica de resultats que estava endolcint la segona volta. Ara caldrà aprendre la lliçó pel següent partit a les Comes: el decisiu IHC-Bassano de la Copa Cers.

IGUALADA HC 2 (0/2) R. Fernàndez, Ton Baliu, Formatjé, Edu i Rocasalbas, equip inicial. Navarro (2) , Dani, Pelicano. Larios i Vera.

VILANOVA 4 (1/3) Gil, Creus (3), Gil, Garcia i martínez, equip inicial. C. Rodriguez, Gonzàlez.

GOLS: 0-1 Creus (m 13.06),. SEGONA PART. 0-2 Creus (m 10.43), 1-2 Navarro (m 13), 1-3 Creus (m. 13.23), 2-3 Navarro (m 14.15), 2-4 Garcia.

INCIDÈNCIES: 400 espectadors a les Comes, amb una nodrida presència de seguidors visitants (que incloïa una delegació israeliana de visita al Garraf). A les grades l’ex-jugador de l’IHC, Joan Raja, que aquest diumenge juga amb el San Antonio de Pamplona a Lleida.

ÀRBITRES: Lòpez i Mayor. Terriblement malament. Amb errades garrafals. I pels dos equips (encara que els locals hi han sortit perdent). Indecisos en els penals, maldestres amb el temps, insensibles a les jugades conflictives, esclaus de la indecisió, víctimes de la compensació… Podríem fer una llista llarga de greuges (i segurament a Vilanova podrien fer el mateix). L’arbitratge segueix sent el pitjor mal de l’hoquei.