DESPRÉS DE LA VAGA

Negar la importància de les mobilitzacions d’ahir seria d’una miopia considerable. Hi ha malestar social de fons. Portem 5 anys d’una llarga crisi i no hi ha expectatives optimistes a curt termini. En el conjunt de l’Estat hem passat de 500.000 families en les que cap dels seus membre treballava a l’any 2008 a més d’un 1.500.000, a principis d’aquest any. I el nombre de persones que porten més de 2 anys sense feina, durant les mateixes dates, ha passat de representar un 11% del conjunt dels aturats a mes d’un 27%. Poca broma. El risc de fractura social és evident.

Des d’aquest punt de vista, la tramitació parlamentària de la reforma laboral ha de ser vista com una oportunitat per acostar posicions entre les diferents forces polítiques i tranquilizar a molts ciutadans, inquiets i preocupats per algun dels continguts de la inciativa del Govern espanyol.Hi ha marge per a treballar durant la tramitació parlamentària  canvis que, sense trencar amb l’orientació global de la mateixa, resolguin riscos i problemes que el text vigent ens planteja.

I clar, tal i com venim repetint des de fa mesos, necessitem polítiques a curt orientades a la creació d’ocupació. El Govern espanyol ha de tenir marges, des de la fiscalitat i el pressupost, per a estimular la creació de feina per part de les empreses.