Camí del gol 1100 amb un número 1

El FC Vilafranca està a tan sols 1 gol d’arribar als 1100 a 3a Divisió. Per tant, aquest diumenge, davant La Pobla Mafumet, podria assolir aquesta rodona xifra. Tirant enrere en el temps, trobem que l’autor del gol número 1 fou en Pere Sadurní en un partit jugat al camp de l’Olot el 9 de setembre de 1956 i que acabà amb derrota del degà penedesenc per 2-1. (Panadés, 15/09/56)
Des del blog hem cregut adient visitar-lo, recordar aquesta efemèride i parlar una mica de tot però especialment de futbol i del Vilafranca. Sens dubte, una gran experiència.

Pere Sadurní Vallès (Sant Pere Molanta, 03-10-1927) va iniciar la seva trajectòria futbolística al TEC, des d’on va passar a l’equip reserva del FC Vilafranca l’any 1944. Després de passar per l’amateur del RCD Espanyol, va provar amb el FC Barcelona i va jugar una temporada amb el Gràcia. Es va incorporar de nou al nostre club l’any 1949 i va defensar els colors del degà penedesenc les Temporades 49/50, 50/51 i 51/52 (sent el capità de l’equip). Seguidament va jugar 3 temporades amb el Reus Deportiu per a tornar a la nostra vila l’any 1956 on va restar fins a acabar la seva vida esportiva l’any 1958. Posteriorment, també, va ser membre de la Junta Directiva.
Coneixia el fet d’haver estat l’autor del primer gol del Vilafranca a Tercera?
No, no n’era conscient. És clar, en aquella època tampoc se li va donar gaire importància però ara em fa molta il·lusió saber-ho.
Sap doncs que forma part de la història del Vilafranca per aquesta efemèride?
Sí, però això només és un detall estadístic. Jo em sento partícip de la història d’aquest club pel fet d’haver-hi jugat i fer la feina que em tocava amb la màxima dedicació possible i honradesa.
Recorda aquell partit i el gol que va marcar?
Poc, la veritat. És que estem parlant de fa… 55 anys! Pero jo diria que va ser el que servia per a empatar el partit i que a cap al final ens van fer el gol que significava la derrota.
Quina és la diferència més gran entre el futbol d’aquella època i el d’ara?
N’hi ha algunes però tampoc no gaires. Diu la gent que llavors es jugava més “fort” però també es jugava molt bé a futbol. La tàctica sí que era ben diferent: el porter, 3 defenses, 2 migcampistes i 5 davanters. Jo, que jugava de central, tenia feina a marcar als davanters rivals.
Alguna vivència o anècdota d’aquells anys?

Moltes, però recordo que els desplaçaments lluny, tipus Figueres, eren tot un aconteixement. Sortíem de bon matí (a les 6 o les 7) per a arribar prop del migdia, dinàvem i després matàvem el temps fins l’hora del partit jugant a cartes o al dòmino. Tot i que ens ho passàvem molt bé, a mi no m’agradaven gaire aquests viatges i se’m feien molt pesats.
Com s’explica que l’afició pel futbol a Vilafranca hagi decaigut tant amb el pas dels anys?
És una cosa de la que no em sé avenir. No ho entenc. Quan comencen els partits a vegades som 50 persones amb prou feines al Municipal. I no serà perquè l’equip no juga bé i et dóna motius per anar al camp… però crec que és un mal que afecta a tota la comarca. Potser és que hi ha altres distraccions que abans no hi eren.
Quin és el millor jugador que ha vist jugar amb la samarreta del Vilafranca?
En Juanito Segarra, sense cap mena de dubte. Era un jugador que allà al mig del camp era el millor. A més, tot i acabar jugant amb el Barça i ser internacional era d’allò més humil. Tot un fenomen!
Què en pensa de l’actual equip?
No sé com s’ho fa aquest home però tenim un entrenador que treu el màxim profit dels jugadors que té. Econòmicament no tenim els millors jugadors de la categoria però damunt del camp demostren ser-ho. A més, estem per davant d’equips que s’han gastat més diners que nosaltres. Té molt mèrit el que estan fent. I la feina d’en Pere Montserrat al capdavant del club també és important. Llàstima que la gent no ho sap valorar.
Tindria lloc vostè en aquest equip?
Ara mateix no, però no fa gaires anys sí. Alguna falta directa però si podria tirar-la. (riures) Sincerament, vaig jugar els anys que havia de jugar amb el Vilafranca i ho vaig deixar als 31 anys per motius d’haver més feina a casa i estic molt orgullós dels anys que vaig defensar aquesta samarreta.
Quin jugador actual s’assimilaria més a vostè pel seu estil de joc?
Aquell que juga al darrere… en Bacaicoa. Abans però estava més desguarnida la defensa que ara. Jo era un jugador pausat i serè però també contundent i que anava al xoc.
I alguna preferència per al jugador que marqui el gol 1100?
No, qualsevol benvingut sigui.
Per acabar, farem la promoció d’ascens?
No ho sé, està difícil. Hi ha moments que penso que seria maco però per la massa social i el recolzament que tenim ja és massa estar a 3a Divisió i potser no ens mereixem més. Aguantar-se a Tercera costa molt. Jo crec que ja fem prou estant on estem.
Ha estat un plaer i gràcies per la dedicatòria.
Igualment. De res.