Arreglant garrofers

Aquest hivern hem arreglat una quinzena de garrofers. En tenim quaranta. Fins fa poc, a la zona hi havia una ramat de cabres i ovelles, que pasturaven els garrofers i els mantenien a ratlla, alçats, i lliures de bardisses. Però el pastor s’està fent vell, ja no el veiem tant sovint. I els garrofers ho noten. El troben a faltar.

Avui en dia, el garrofer no és un cultiu gaire rendible. El garrofí (la llavor) té molts usos, però perd valor any rera any, i la tavella s’usa majoritàriament per menjar de bestiar. Recentment, s’estan fent esforços per trobar-li usos gastronòmics. Però les importacions massives del Marroc i la participació de multinacionals del sector agroalimentari, estan fent caure en picat el preu, un 70% en els últims 5 anys (Font: rtvv), pagant-se l’any passat a 13 cèntims el quilo (Font: El Punt Avui). Aquest preu fa inviable el seu cultiu.

Un panorama negre per als garrofers. Però bé, nosaltres seguirem cuidant-los. El meu avi explicava que, a la postguerra, al poble es menjaven garrofes, i almenys no es passava gana.