‘Quatre paraules’ pel Dia Mundial de la Poesia

21 de març. Els fruiters ja han florit. Després de moltes setmanes de sequera, avui  plou amb ganes mentre celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb el poema Quatre paraules de Narcís Comadira.

Quatre paraules que com les quatre pedres del cartell, ben assentades les unes damunt les altres serveixen per construir un castell, una torre de guaita, un far o les veles d’un vaixell… Allò que hi vulgui veure el nen que encara som i que amb només aquestes quatre pedres pot construir tot un món. Com el poeta amb aquestes Quatre paraules; món, país, llengua, amor:
 
                                     Mig en somnis, un àngel
                                     se m’apareix i em tempta:
                                     escriu, fes un poema.
                                           Vull treure-me’l de sobre,
                                     vull dormir el son dels justos,
                                     o el son dels pecadors,
                                           m’és igual. Vull dormir.
                                     Però ell insisteix.
                                     Té, diu: quatre paraules:
                                           món, país, llengua, amor.
                                     I afegeix: gairebé
                                     ja t’he fet el poema.
                                           Jo li dic: si escric món,
                                     bé hi hauré d’afegir
                                     desastres, fam i guerres.
                                           Si escric país, ja entro
                                     al territori foll
                                     de l’ésser i dels fantasmes.
                                           I si escric llengua, veus?,
                                     el dolor em trenca l’ànima.
                                     No puc escriure més.
                                           I em diu: tu escriu amor
                                     pel món i pel país
                                     i per aquesta llengua
                                          que es mor i et trenca l’ànima:
                                     veuràs que encara pots
                                     fer aquest i mil poemes.
           
                                                          [Narcís Comadira]