El blau virginal, de Tracy Chevalier

Club de lectura Biblioteca Ramon Bosch de Noya

L’autora
Escriptora estatunidenca, neix a Washington el 1962. Ja de ben petita es va sentir atreta pel món dels llibres i va començar a escriure els primers relats curts a l’institut. En acabar els estudis secundaris va estudiar llengua i literatura anglesa i després, l’any 1984, va abandonar els Estats Units per instal·lar-se a Londres. Allà va estudiar escriptura creativa i va treballar com a editora abans de debutar com a novel·lista amb la publicació, precisament, de El blau virginal (1997), novel·la que tractarem en el Club de Lectura i en la qual vincula i estableix lligams de parentiu entre dues dones de diferents èpoques històriques.
Però el seu èxit com a escriptora apareix amb l’edició de La noia de la perla (1999), convertida en best-seller internacional i de la qual se’n fa una adaptació cinematogràfica el 2003, dirigida per Peter Webber i protagonitzada, entre d’altres, per Colin Firth i Scarlett Johansson. En aquesta novel·la recrea les relacions del pintor holandès Johannes Vermeer amb la protagonista del quadre homònim.
Posteriorment també ha publicat Àngels fugaços (2001), ambientada a l’Anglaterra de començaments del segle XX després de la mort de la reina Victòria; La dama de l’unicorn (2004), que té com a protagonistes principals els tapissos medievals als quals fa referència el títol; El mestre de la innocència (2007), llibre ambientat al Londres de finals del segle XVIII; i Criatures extraordinàries (2010) que, situada a l’Anglaterra de començaments del segle XIX, ens mostra una curiosa i de vegades tensa relació d’amistat entre dues dones de classes socials diferents però amb uns interessos comuns.
L’obra
El blau virginal és la primera novel·la publicada d’aquesta escriptora. En ella, i tot jugant amb dues històries paral·leles, enllaça la vida de dues dones de la mateixa família però separades per uns quants segles. Per una banda tenim Isabelle, una camperola que pateix la repressió al si d’una família d’hugonots a la França del segle XVI, i que només troba refugi en el culte a la Verge i al seu color representatiu: el blau. I per altra banda trobem Ella, una nordamericana del segle XX que viurà un viatge iniciàtic i es retrobarà a ella mateixa a través del descobriment de la seva història familiar.
Tracy Chevalier, en base a aquestes dues narracions esmentades, intercalades entre elles i amb un estil ben distint, ens presenta la mateixa dona en diferents circumstàncies. També el desenllaç esdevindrà força desigual. La història d’Isabelle aconsegueix commoure amb el seu sincer lirisme, alhora que reflecteix les repercussions de les lluites religioses i el fanatisme. La història d’Ella potser és més inconstant: s’inicia amb un exercici detectivesc que es perd una mica en la conclusió d’històries passades en el present, al mateix temps que ens mostra un quadre una mica arquetípic de la França rural dels nostres dies.
Elements com la idea de família i les relacions entre els diversos membres, la força d’allò màgic i sobrenatural, la necessitat de conèixer les pròpies arrels… s’aniran desenvolupant al llarg de la novel·la tot conduint-nos, amb una lectura àgil i amena, cap a la fusió d’ambdues històries. Una simbiosi que té lloc en el Capítol 9, en el qual hom hi pot trobar tot un exercici literari digne de lloança.
Tertúlia del divendres 9 de març de 2012
Ens trobem davant d’una novel·la construïda en base a l’estructura, ara ja força utilitzada, d’avançar amb dues històries paral·leles. Una la trobem ambientada a la França del segle XVI i l’altra se situa en el mateix espai però a finals del segle XX.
Aquest recurs narratiu ha estat considerat, per a la majoria de membres del club, fàcil de seguir i d’adaptar-s’hi. Per una banda perquè els canvis d’època, i per tant de personatges, queden marcats també pel canvi de capítol (cosa que facilita la identificació de la història). I per altra banda per l’ús diferenciat del punt de vista narratiu: primera persona per a l’època actual i tercera persona amb narrador omniscient per al segle XVI.
Després d’analitzar un i altre fil argumental, gairebé ha estat unànime, també, la consideració que resulta molt més rica, creïble i interessant la narració que transcorre en l’època dels hugonots. La introducció del fantàstic en aquest apartat flueix amb certa naturalitat, mentre que aquest element màgic, traslladat a l’època actual, ben sovint grinyola i fa perdre coherència a la història.
Al llarg de la tertúlia, i com passa sovint en un club de lectura, s’ha fet esment d’una altra novel·la que manté certes semblances amb El blau virginal, de Tracy Chevalier. Ens referim a La nevada del cucut, de Blanca Busquets, lectura que potser tractarem el proper curs per tal d’aprofundir en aquest exercici comparatiu.
Hi ha molts altres temes que caldria posar damunt la taula ja que van sorgir en un o altre moment de la conversa, però com que no és possible enumerar-los tots, comentarem només algunes observacions sobre el final de la novel·la.
En general s’ha considerat, com ja s’esmentava a la ressenya del díptic, que el Capítol 9 tanca magistralment el recurs de les dues històries paral·leles, tot alternant-les en un sol cos narratiu i aconseguint així la perfecta fusió dels dos finals. També l’apartat Epíleg és interessant per tal com planteja diferents hipòtesis possibles de continuïtat de la història. Però el Capítol 10 apareix com un afegitó del qual es podria prescindir.
El blau virginal ha resultat ser una lectura àgil i amena, però també d’aquelles que no deixen empremta.
Altres dades
Sílvia Romero