L’abusiu dèficit fiscal

Les dades actualitzades de la balança fiscal entre Catalunya i l’administració central de l’Estat són molt decebedores. Havent canviat diverses vegades de sistema de finançament, el resultat final continua essent el mateix: des de 1986 Catalunya pateix un dèficit fiscal del 8% de mitjana.

L’any 2009, el primer any que es va aplicar el model de finançament que va pactar el Govern del PSC, el dèficit fiscal de Catalunya es va situar en 16.409 milions d’euros, el 8,4% del PIB català. La diferència amb els anys anteriors, quan tampoc no ens havia anat millor, no va ser massa gran: el 2006 un dèficit fiscal de 14.493 milions d’euros; el 2007 van ser 15.913 milions; el 2008, 17.200 milions. Aquestes dades han posat de manifest que, malgrat els canvis en el model, no s’ha reduït el dèficit fiscal de Catalunya, que any rere any segueix donant molt més dels que rep. La mitjana del quadrienni 2006-2009 ha estat de 15.832 milions d’euros, una xifra insuportable, injusta que llastra la nostra economia i que posa de manifest que cal canviar de dalt a baix el sistema de finançament català i apostar pel pacte fiscal.

Una i altra vegada, malgrat els canvis en el sistema de finançament, continua imposant-se la idea del café para todos que deixa Catalunya en el mateix lloc de sempre, a la cua amb més d’un 8% de dèficit fiscal. A Europa, els territoris que més aporten a l’administració central, com ara els länder alemanys més rics, el dèficit fiscal ha estat limitat per llei al 4%, i ara volen revisar-ho perquè consideren la càrrega excessiva. A Catalunya, on aquesta xifra és més del doble, ens preguntem com podem sanejar les nostres finances si l’any 2009 cada català va pagar a l’Administració central de l’Estat 2.251 euros que no li van suposar cap benefici ni li van ser retornats a través de serveis o prestacions?

La situació és insostenible i és evident que Catalunya necessita el pacte fiscal. No pot ser que entre els anys 1986 i 2009 Catalunya hagi aportat de mitjana el 19,49% dels ingressos de l’Administració central de l’Estat, però només ha rebut a canvi un 14,03% de la despesa. Aquest és l’origen del dèficit fiscal de Catalunya i dels molts sacrificis que hem d’afrontar. De ben segur els ajustos pressupostaris serien molt més assumibles amb una balança fiscal menys abusiva. La solució és evident: o aconseguim el pacte fiscal o no ens en sortirem.

Publicat a e-notícies.