31,1% MENYS PER LA CULTURA DE SITGES I ALTRES COINCIDÈNCIES


Seguint amb el tema de la darrera entrada al bloc en la que opinava sobre la necessitat, per part de les institucions públiques, de plantejar-se la possibilitat de dedicar una petita part del pressupost públic en l’adquisició d’obres d’art per tal d’anar incrementar el patrimoni cultural, i davant de la coincidència entre la meva reflexió i la llista d’obres que, dos dies més tard, publica Roland Sierra al seu article setmanal al Diari de Vilanova, crec que la meva proposta queda una mica més reforçada, o com a mínim, recolzada.



Sierra escriu: “Per sort, cap del cromos de Tejero (fent referència a la reflexió del paràgraf anterior) serà a la Galeria Blaclis de Barcelona, en la subhasta que es farà els propers dies 29 de febrer i 1 de març. En canvi hi seran presents una Platja de Sitges, del luminista Joan Roig i Soler, que té un preu de sortida de 9.000 euros; tres dibuixos a llapis de Josep Mirabent i Gatell (450 euros tot el lot); una aquarel·la i dos olis de Pere Pruna, que oscil.len entre els 1.800 i els 7.000 euros; quatre magnífics olis d’Eliseu Meifren (el més barat té un preu de sortida de 3.000 i el més car de 36.000); i , finalment, una obra de joventut de Joaquim Espalter (realitzada a Roma cap al 1833), que surt per 3.000 euros.”

Tot i que al final de la enumeració de les obres Sierra no fa cap reflexió evident i directa sobre el perquè destaca aquestes obres i no unes altres, crec que la coincidència amb els quadres i pintors que jo vaig destacar en la meva entrada, tots ells amb una que altra relació amb Sitges, fa que pensi que la seva voluntat és, si no la mateixa, molt semblant a la meva. Així doncs, potser si algú més s’hi apunta, tot i que avui mateix l’Ajuntament de Sitges ha anunciat una reducció del 31,2 % del pressupost dedicat a Cultura (decisió que, potser necessària davant de la greu situació econòmica que es viu al poble, però exagerada en proporcions, i que demostra un cop més la poca importància o la manca de coneixement que se li dóna o que es té sobre un dels pilars fonamentals que ha tingut, té, i esperem que tingui la nostra societat), els nostres dignataris acabaran entenent la importància i la necessitat de seguir enriquint el nostre patrimoni artístic. 


També el dissabte 3 de març, el diari El País publica la notícia “Cultura prohíbe la salida de España del forjado de Gaudí de la Sagrada Familia, fent referència a la peça més destacada (fins al punt de servir de portada del catàleg) que es va posar a subhasta a Balclis juntament amb les obres citades anteriorment. En aquest article el periodista José Ángel Montañés, per cert, un bon amic d’aquest bloc, fa un resum ràpid i clar dels 100 anys d’història d’aquesta tapa de pou dissenyada per Gaudí l’any 1911. Entre els temes tractats es parla del dret de tanteig, qüestió que vaig afegir en els comentaris de l’anterior entrada, així com es pregunta pel futur d’aquest peça, un destí que si no fos per la ditxosa i ja massa comentada crisi econòmica, estaria en el seu lloc d’origen, a l’exterior de la Sagrada Família, o en el museu Gaudí que gestiona la junta del temple, incrementant el patrimoni de tots. 


Pdt: Si als 50.000 euros de la setmana passada, li sumem els 193.853 euros que publica avui El País, la Generalitat de Catalunya hauria pogut adquirir aquesta peça de Gaudí, que tenia un preu de sortida de 120.000 euros, i de pas donar la resta a l’Ajuntament de Sitges per a que aquest no hagi de retallar el pressupost de cultura en un 31,2%, ja que d’idees per organitzar a Sitges en tinc moooolteeees i de mooolllt econòmiques!!!