Les mandarines de l’Hort i els 10 Sentits: Tendències 2011. Rescat i creativitat

Les mandarines i les taronges de l’Hort de Can Capdevila. Bé, el fruit dels pocs arbres que van sobreviure a la gelades del 53 i que havien plantat els meus besavis, Ifigènia i Mariano, amarats en l’enyor de les terres de Castelló d’on eren fills, al tros que els parents rics els havien regalat.

 Són uns fruits una mica escarrencits que tenen una combinació d’àcid i dolç amb uns pics d’intensitat absolutament desmesurats, i tanmateix molt golosos.

Arbres vells amb sabors d’abans. La família sempre és intensa. La meva sempre feta un pet de crits, només pares l’orella – una mica de lluny, això sí- per saber si riuen o ploren, es mou entre una traca i un sopar napolità, sempre vius.

Els 10 sentits és un col·lectiu de 10 enòlegs amb una web on teniu moltíssima informació sobre els vins i l’ideari del grup. A part d’això sabem que hi ha  en Joan Soler d’Abadal i … poca cosa més. Tampoc cal, el que si cal és tenir en compte la seva feina.

Des de fa un parell d’anys es dediquen a rescatar alguna vinya perduda amb varietats entre oblidades i quasi mortes amb les quals fan tirades de vins, curtes, molt curtes, gairebé proscrites.

Vins apòcrifs. Vins nous amb sabors antics, rescatats. Més que salvats, descoberts, fa cent anys ningú feia vins amb els mètodes actuals, per tant els vins no eren com els tastem ara ni de bon tros. Mai els vins catalans han estat tan bons com en l’actualitat.

D’una manera fortuïta o intencionada els 10 Sentits han esdevingut la memòria històrica del vi català.

Han portat a les nostres copes varietats com el Sumoi blanc, el Trepat blanc o la sortosament, una mica més viva, Carinyena Blanca. Hi ho fan amb una sensibilitat especial que ens permet descobrir els sabors que tindria la vinya catalana si s’hagués estalviat el genocidi i l’oblit.

Els vins són massa complexos com perquè un paladar imperfecte i furtiu com el meu us els descrigui. Us deixo anar uns quants adjectius  i vosaltres els poseu al vi que vulgueu: fruits secs, fonoll, orelllanes, mel, fonoll, tot tipus de cítrics, eucaliptus, prunes verdes i madures, herbes aromàtiques …..

Això és el que ens donen aquests vins dels 10 Sentits, “M’han agradat més al nas que a la boca” em dèia un company. “A mí sí que m’agraden” li contestava “Però que ens agradin o no, no compte, el que és important és recuperar aquest sabors. Gravar-los a la memòria”.

Les mandarines i les taronges  de l’hort tampoc agraden a tothom.

Més que impurs tenim el paladar pervertit, ja no reconeix allò que és genuí.

Ampolles petites, cadascuna amb el seu geni incorporat, elegant tap de vidre, exclusivitat assequible.

Trepat Blanc de Torroja, Carinyena blanca d’Espolla, Sumoi Blanc d’Òdena, una lletania dels vins perduts….

I aquest passat 2011 ens han regalat els sensacionals, divertits i més comercials Bens Rossos i Negres amb les potes canviades. Un creuament de pells i most entre garnatxa blanca i negre que ens han donat uns dels vins més creatius i amb la millor dosi  de imaginació que hem trobat al conjunt dels vins catalans. Mira que n’hi ha poca d’imaginació.

A veure si els cellers catalans prenen nota i s’animen a fer cupatges més originals. Per quan trepat i carinyena, o sumoll  i ull de llebre, o una garnatxa i picapoll -posa tu color als raïms-.

Amb els brebatges que hi ha el mercat, aquests almenys ens dibuixarien un somriure al paladar.

Ara deixeu-me que xarrupi les darreres gotes de sumoi,  trepat i carinyena que encara regalimem per les copes.

Deixeu-me que tanqui els ulls i m’imagini compartint-les amb l’àvia Ifigènia, l’avi Mariano, l’avi Lluís o l’avia Joaquima. “…No ens atabalis fent-nos olorar els vins capsigrany;  que no sents el perfum de la mimosa recent florida, això sí que és bo, el vi fa olor de vi i prou! No sabem que t’agafat amb els vins, en fan per tot Arenys i ja en bevem cada dia, treu el Calisay d’una vegada, que avui fem festa grossa…”

Salut i 10 Sentits,

* No us perdeu la Montonega que ens han promès.