Moviment hortolà

Si la crisi paral·litza projectes, cal trobar fórmules alternatives per reemprendre’ls. Així han pensat dotze jubilats de Torredembarra, i han passat a l’acció.

Després d’estar uns anys a la llista d’espera per obtenir un hort urbà, i veure com l’Ajuntament postposava una vegada i una altra l’ampliació del recinte d’horts del municipi per manca de finançament, aquest grup de jubilats ha decidit prendre la iniciativa i habilitar-los pel seu compte. S’ha arribat a un acord amb l’Ajuntament, on aquest es compromet a fer-hi arribar l’aigua (font: El Punt Avui).

En un anterior post, parlàvem d’una iniciativa ciutadana a la ciutat de València, on els propis hortolans, o els interessats en ser-ho, també impulsaven l’habilitació dels horts.

Cal estar atents a aquestes noves experiències socials. Fins aquest moment, havíem presenciat diferents vies per crear espais d’horts urbans: la iniciativa pública, principalment ajuntaments, que ha quedat esgotada amb l’esclat de la bombolla immobiliària; la iniciativa privada, recent però que ha pres molt impuls; i finalment la iniciativa per part de moviments alternatius, que han creat horts reduïts i simbòlics, amb l’objectiu d’expressar i difondre els seus programes socials.

Ara bé, les experiències de Torredembarra i de València tenen matisos nous. Per una banda, es diferencien dels moviments alternatius perquè els horts, aquí, no són un mitjà polític, sinó una finalitat en sí mateixos. Per aquest motiu, el nombre d’horts i la seva extensió és una qüestió cabdal. No són horts simbòlics, i no es conformen amb un espai reduït. Malgrat hi hagi un fort simbolisme, també, i una estreta sintonia amb aquests mateixos moviments socials. En segon lloc, es diferencien dels tradicionals horts municipals perquè la iniciativa ciutadana encapçala tant la construcció com la dinàmica dels espais. Els ens públics, aquí, es limiten a donar-los suport. Això permet superar el funcionament rígid i poc eficient de les institucions públiques, i s’acaben habilitant uns horts a un cost molt baix. Finalment, es diferencien dels horts privats perquè compten amb un col·lectiu, on es reparteixen costos d’habilitació i feines de manteniment. Les quotes per gaudir de l’hort, llavors, poden ser significativament inferiors als dels horts privats, que en temps de crisi permet l’accés a determinats sectors de la població que no poden aspirar al pagament de quotes de 40 o 50 euros al mes.

Sembla que ens trobem davant un fenomen nou: l’impuls d’horts urbans des del tercer sector, al marge del sector públic i de l’empresa privada. Hortolans organitzats per a crear i gestionar horts urbans. El temps ens indicarà la seva evolució.