Regata i anticicló

Aquestes solitàries tardes de febrer sense vent, són difícils d’oblidar. A poques milles de la metròpoli et trobes sol, en un mar espès, quasi sòlid, en el que es reflecteix serpentejant el pal . Només el soroll de motor, un diesel antic recentment revisat que sona com un rellotge suís.

Al matí següent surt una regata amb una nombrosa participació. Em fa mandra, però quan els veig sortir em venen ganes d’apuntar-m’hi. De ben segur que algun dia ho faré. Com navegant solitari. No em ve de gust competir, però si el navegar en mig d’una flota.

Aquest any ens tornarem a apuntar a la regata de La Petrolera. Us mantindré informats.