Text i vídeo de l’espectacle SILUETES DE CARNAVAL 2012

SILUETES DE CARNAVAL, 2012

Text escrit basat en els personatges i genealogia creada per Xispun. Titelles basades en les creacions gràfiques de Pilar Mena.

L’espectacle d’ombres xineses es va representar el 10 de febrer del 2012 en tres sessions: la més suau de les 6, la que es pot veure aquí, de les 8, i la més forta, la de les 10 que, òbviament, és la que va fer riure més al públic.

Josep Milán: direcció, idea, creació i manipulació de titelles en directe.

Montserrat Gutiérrez: creació i manipulació de titelles en directe.

Bel Suñé: creació i manipulació de titelles en directe.

Florenci Salesas: Text, ambientació musical, veus dels personatges i percussió en directe.


ELS TORRES


Amb una música circense es formen les lletres de Xispun i la mona de la icona del grup balla.


ESCENA I

Un cop acabat el ball, sona una música d’envelat i entren les màscares.

MÀSCARA HOME: Balla senyoreta?

MÀSCARA DONA: Què li sembla que he vingut a fer aquí, sinó?

MÀSCARA HOME: Es poden trobar moltes coses aquí…

MÀSCARA DONA: Segur, però no em penso ajupir a recollir-les

MÀSCARA HOME: Ja les hi recolliria jo…

MÀSCARA DONA: Adulador… però m’agrada. Ballen en silenci

MÀSCARA HOME Per cert, balla molt bé vostè.

MÀSCARA DONA: Bé s’han de notar tants anys de ballet al Retiro i al Prado…

MÀSCARA HOME: I no només ballar. No li manquen bones armes…

MÀSCARA DONA: He passat pel Vietnam de la Lolita i la Fina. Ves en compte vietcong

MÀSCARA HOME: No cal si m’ataca una fadrina de Sitges com tu…

MÀSCARA DONA: “Fadrina”! per fi un home amb un vocabulari al dia…

MÀSCARA HOME: A Sitges en som molt de moderns.

MÀSCARA DONA: Moderníssims… Parlant de modernor, ja saps qui són els Torres?

MÀSCARA HOME: És clar que ho sé!

MÀSCARA DONA: … M’han dit que enguany organitzen el carnaval…

MÀSCARA HOME: … Mmmmh, que assabentada!

MÀSCARA DONA: Què et pensaves? que jo sé fer servir com cal les antenetes. Petó

MÀSCARA HOME: Hum, i aquestes antenetes m’jaudarien a desvetllar els secrets de qui serà sa benaurada majestat Carnestoltes?

MÀSCARA DONA:…Només et diré que apart de benaurada aquest any serà espatarrant, bestial, hiperdotada…

MÀSCARA HOME: … superdotada voldràs dir…

MÀSCARA DONA: … quan dic hiper sé moooolt bé del que parlo…

MÄSCARA HOME: … potser per què vas més que jo al Mercadona?

MÀSCARA DONA: … no només per això, “fadrinet”… (com apart) santa innocència! Als homes se us ha d’explicar tot!…

MÄSCARA HOME: Ai, déu meu, quina dona més especial!

MÀSCARA DONA: Déu no hi té a veure res en això, carinyet…

MÀSCARA HOME: … Saps que el Carnaval de Sitges es conegut a tot el continent europeu, l’africà, l’americà…

MÀSCARA DONA: …Que em vols engegar un documental del Canal 33, ara?…

MÀSCARA HOME: …fins en un poble molt petit del Kazakhstan…

MÀSCARA DONA: Ai! el Kazajhstan!… Jo, quan sento parlar de països exòtics, ja em poso tota calenta com una taca solar…

MÀSCARA HOME: Et posa calenta fins sentir parlar de Vilanova, eh…

MÀSCARA DONA: … (canvi de rotllo i de to) Escolta maco, ves a ofendre a ta tia Francisca, la peixatera, que una serà calenta però no traïdora! No et fot, el cap…

MÀSCARA HOME: Em sap molt de greu…

MÀSCARA DONA: Vilanoví ho seràs tu, primitiu salvatge…

MÀSCARA HOME: Si us plau no te’n vagis…

MÀSCARA DONA: Ves a mocar-te amb uns kleenex del xino


Les màscares surten


ESCENA II


Apareix un biombo, rere el qual s’hi amaga sa majestat Carnestoltes. El narrador parla.

NARRADOR: Des del segle XV, els Torres han estat sempre els encarregats d’organitzar el nostre Carnaval des de l’exili. La festa va anar creixent en tots els sentits fins que, com a tot arreu, va arribar la crisi. Enguany s’han vist obligats a retallar despeses i no s’ha pogut subcontractar empreses especialitzades a interpretar el personatge del Carnestoltes. En Carles Torres, fent ús de la condició d’immortalitat, ha decidit tornar de nou a Sitges per posar-hi remei. (pausa) Tornarà com el rei de reis veritable després de viatjar per diversos països, tot escampant fills…


Pausa i el rei es queixa i infermera surt, li posa una injeccció, però el Carnestoltes aprofita per desfogar-se sexualment amb ella. Ella marxa molt satisfeteta tot fent uns saltironets.


NARRADOR: …Feia temps, s’havia acabat establint a Aul Dzhunis, una petita població situada a la regió kazajhstana de l’antiga Unió Soviètica. Allà hi va conèixer la seva actual i única muller, la Ramona Seminova, que sempre l’ha portat pel camí erecte.

CARLES TORRES: (canta l’inici de la cançó de Ramona, imitant a Louis Armsntrong)

RAMONA SEMINOVA: (ella surt) On s’ha amagat aquell coi, d’home? Segur que ja me l’està fotent amb la dona del Putin i amb la del Medvedev a la vegada, submergits en un mar de Vodka Moskovskaia!

CARLES TORRES: (Off, rere un biombo o similar, durant tota l’estona) Què coi rondines? Cada any igual! Què no ho saps al Carnestoltes no se’l pot veure abans de Carnaval? I va, prepara’t que anem cap a Sitges!

RAMONA SEMINOVA: Com si Sitges estigués aquí al costat i els trens anessin tan bé en aquell país. Aquí tenim el Transsiberià i el metro de Moscou, el millor del món. Però els catalans… amb tot aquell cacau dels traspassos… Encara no sé com acabarà tot allò…

CARLES TORRES: … Deixa estar els trens! Jo sóc el Rei Carnestoltes i un Rei no l’agafa mai el tren… Hum, bé, depèn, que l’altre dia vaig veure unes chonis de Castefa que marcaven uns dallonsis que…

RAMONA SEMINOVA: Nyet, Carles!!! Si us plau! Un dia el fotré avall per les escales d’Odessa com als bons temps del Potemkin… Et prohibeixo que parlis d’aquesta manera! Aquest home és un vell verd! Me la fot amb tothom, tant és que sigui dona, home, animal, vegetal o mineral!

CARLES TORRES: Com un mineral de dura se’m posa a mi quan veig tot aquell bé de Déu que remena el cul en aquell poble collonut!

RAMONA SEMINOVA: Vols parar de dir bajanades i donar-te pressa? Fa hores que estàs més enganxat rere aquest biombo que la taca de Gorbatxev! Què farem tard!!! Dasvidanya. (surt)

CARLES TORRES: Molt bé, molt bé! Ja va, ja va… (cridant) Mister Spot!

MISTER SPOT: (entra) Sí, senyor!

CARLES TORRES: Prepari tota la faramalla publicitària, cagant llets. Cartells, anuncis per Ràdio Maricel, pel Canal Blau aquell dels collons —amb lo bonic que era la Tele Fot...— i fer bullir l’olla tot el que pugui. Pensi que aquest any no hi ha un putu duro i s’ho haurà de muntar tot amb material de reciclatge —ben a la moda dels ecopijos aquells que anirà, Juas, juas!!

MISTER SPOT: Sí, senyor!

CARLES TORRES: Vostè, Twitovic 2.0!

TWITOVIC 2.0: (entra) Digui’m senyor.

CARLES TORRES: Vostè, com a especialista en Internet i aquelles collonades de les xarxes socials, s’encarregarà d’informar a tot cristo que navega pel la xarxa. Que deixin una estona de fotre’s la dona els uns als altres amb els xats dels pebrots i parin atenció que venim a emportar-nos-les nosaltres, totes per mi, sense tant de feis, tanta piulada i tanta polla! Aquí les úniques piulades que valen són les que fa el meu ocellet! Juas! Juas! Vinga, a volar, que vull sentir més tit-tit-tit-tit- tits que quan l’Sputnik!

TWITOVIC: Sí, senyor! (surt)

CARLES TORRES: I vostè, Sam Mc Opla…

SAM Mc OPLA: Digui’m senyor.

CARLES TORRES: Què en farem de vostè? Hum… Vostè és una catàstrofe de músic… al Tú sí que vales, només veure’l, al Risto se li caurien els collons a terra i les ulleres li fotrien un pet més bèstia que el de la central de Txernòbil… però estem en crisi i no hem pogut trobar res millor. Què hi farem… Vostè s’encarregarà d’animar tot el cotarro amb musiqueta i xerinola sorollesca. D’acord? Doncs apa, a pencar! Es fa tard i a mi em fa mal la flauta de tan poc com la faig sonar! Al final se’m quedarà més seca que la puta mòmia del Lenin! Tots, entesos?

TOTS: Sí, senyor! (surten)

CARLES TORRES: Ah! Com ens hem de veure… Aquí, a corre-cuita, amb menys calers que mai, fins i tot competint amb els pòtols de l’estació, mirant de robar el seu cony de tetrabrik de don Simón de la butxaca… Però qui s’han pensat que som nosaltres? Qui s’han pensat que sóc jo, aquella colla de mindundis?


El Carnestoltes tus, Entra la infermera i torna a passar el mateix d’abans.


CARLES TORRES: Jo, el gran Carles Torres, de la noble estirp dels Torres! El carnestoltes més trempat i trempador de tots els que es fan i desfan! Ah, Sitges! Sitgetans i —sobretot— sitgetanes! Aquí vinc jo, el Carnestoltes Carles Torras, a fer-vos embogir d’alegria! Juas! Juas!

El Carnestoltes se’n va.


ESCENA III


A mida que parla el NARRADOR, es van posicionant tots els personatges de l’escena italiana. Al començament, una góndola travessa la pantalla.

NARRADOR: En Carles Torres i na Ramona Seminova van muntar l’empresa familiar “Viuda e hijos Carnavales Torres” amb la que van moure la festa per tot arreu del mon. (pausa) Cert dia que organitzaven el Carnaval de Venècia es van trobar a soles en una habitació del Palazzo Ca d’Oro. (pausa) Allà mateix, entre Spritz Apperol i Spritz Campari, van engendrar al seu primer fill, en Marco Torres, (pausa amb dos gemecs d’engendrament) Marco Torres, més tard conegut com a Marco Paquetti. Durant un Erasmus a Nàpols, en Marco va conèixer la Michaela Jackson, una siciliana descendent d’un americà mafiós. La Michaela i el Marco van formar una família que sempre va destacar pel seu refinament exemplar, tant en el llenguatge com en el compliment de les normes més estrictes dictades pel Papa di Roma.

MARCO PAQUETTI: Oh, estimate amanti miei, estimate matone miei… cada giorno quando mi llevo penso que meraviglia essere italiano e parlare italiano… que bella la nostra lingua….

LUCA CATUA: Sí, maestro.

MARCO PAQUETTI: L’Italianoquel piazzere logopèdico! Se t’omple la boca ancora mai que como deixo aqueste due porca mala done quando gli repasso ambe la mia Torre de Pisa particolare

DEBORA TANKAS i DEMANDA HUEVOS: Hi, hi, hi…

MICHAELA JACKSON: (entra) Sí, sí, tu parla tutto il que volei, que io sí que me fai uns farti de refregare il mio Colisseo ambe gli tuos tre pari de coglioni de de matone. Quelle cose que porten suls pantaglioni estan fati di màrmol di Carrara, no come il tuo tortellini minúsculo que e piu cargolatto e passato di moda que un Fiat Topolino!

MARCO PAQUETTI: Questa dona e una vera porca! Corpo di Bacco!

MAITE TORRES: (entra) Per favore! Vogeli callare un secondo, e comportate como persone educati?

MARCO PAQUETTI: Ah! questa e la mia fratella Maite! E piu intelligente que Leonardo da Vinci e di giovene estava piu bona que la Claudia Cardinale quando ancora no li penjaven le tetti fins el terra… (Maite surt)

MICHAELA JACKSON: Que terrible la mia vitta, esposata con questo degenerato, mafioso, prosziutto di terzera categoria. Marco!

MARCO PAQUETTI: Per servire a lei

MICHAELA JACKSON: Ah, quando penso en le nostre ballerine,. espavilate e belle come la Madonna de Michelangelo. Sei tan gentileTutte elle sono il sole di questa casa, sempre e ripiena di sorollo per tutti le habitazzione…

MARCO PAQUETTI: Di sorollo no, amore mio, di vitta, vitta e emozione, di arte senza freno!

MICHAELA JACKSON: Di arte amatorio volei dire, trosso di porco! Que lo poso sentire di un kilòmetro de distanza, como si sente l’orolore d’un formagio calabrese!

MARCO PAQUETTI: Cosa buona il formagio calabrese, ambe un poco di lambrusco e pane con tomato n’hi ha per xupare il dito.

MICHAELA JACKSON: Questo huomo e un animale. Io mi quedo qui en non vengo a Sitges! Arri vederci! (Michaela surt)

MARCO PAQUETTI: Alora non vingis, pesata! Questa dona e boja como una regatora senza forati… E bene, que porrei io fare? Ai ascoltato que questi anno Quella povera gente non ai d’argento, que la caixa de l’ajuntamiento està escuratta e estan tratando d’arrancare une miserabile monede ni que sigui de l’imposto de l’aqua o de la merda qui recollen per le case…. Sorte tengo d’estare con gli miei huomi di confianza, le tre matone piu gentile e serviziale di tutta la bota italiana. Luca Catua, Tomassi Gala e Tonino Foglia

ELS DOS MATONS: Signori

MARCO PAQUETTI: E també ambe le mie due amanti, le piu belle farfalle di tutta la Citta Eterna di Roma e la flotante Venezia, le miei gondole bamboleanti, que mi posi la mia columna vaticana piu trempata que gli canone de Navarone! Devora Trankas e Demanda Huevos. Le due sono bella e un poco tonti. Ma perche vorrei io una testa con cervello si e capaci di fare une mamate piu xuclatori que un recaudatore de l’Estato Espagnolo?

LES DUES AMANTS: Signori

MARCO PAQUETTI: E bene, noi haviamo d’anare.. Venga, venga, presto! fuggi via tutto il mondo, que ens esperen a Sitges tutti il sitgetani afamati di carnavali! (cantant) Arrive derci Romaaaa.

Surten tots en desbandada, com poden i entren les ballarines.

MAITE TORRES: Andiamo ragazze! Recordate come anava la música, le passi, tutto?

LES ALTRES. Ma o meno

MAITE TORRES: Pensate que haviamo d’assajare molto bene! Non podiamo fare il ridiculo in fronte di un publico tan seletto como el sitgetano. Alora, andiamo a comenzare. Uno, due, tre i…

Ballen un breu número i surten.


ESCENA IV


L’sky line d’una ciutat americana llisca al fons mentre van apareixent en Lluentó, Jean Culan, Pier Oli i Tess Finter, surant en l’aire com els superherois clàssics.

NARRADOR: En Carles i la Ramona encara tindrien un altre fill: en Lluentó Torres. En Lluentó va néixer durant el Carnaval Gay de Sant Francisco, als lavabos de la mansió dels Salkin, productors de Superman I (pausa i “Please” amariconat). Ara roman als Estats Units a on exerceix de superheroi rosa al costat dels seus companys Jean Culan, Pier Oli i Tess Finter, uns mascles a l’alçada de les circumstàncies.

PIER OIL: Pleeeeease, pleeease!!!

LLUENTÓ: Oh, my God! Aquest Pier Oil sempre va amb els Walkman i s’entera de res! (amb això justifiquem que no parli en tota l’estona) Ai! How excited em trobo! Per fi ha arribat el Carnaval de Sitges!

JEAN CULAN: Oh, dear Lluentó, quina sort poder-hi anar! How cool és Sitges!

TESS FINTER: I Nosaltres aquí, Jean Culan, mentrestant, florint-nos perseguint dolentots. What a shit, man

JEAN CULAN: Oh yeah, Tess Finter. Si al menys ens floríssim entre flowers

TESS FINTER: …and butterflies volant per entre els meus cabells daurats…

JEAN CULAN: Però si no tens els cabells daurats, honey

TESS FINTER: I have els meus cabells amb tots els colors del rainbow, my love. A diferent colour every night

JEAN CULAN: … Oh yes, it’s sooo beautiful! Però a Sitges no veuran ni els teus colors, Gay Man, ni els meus, ni per la night ni per el day. Haurem de restar aquí in the US.

TESS FINTER: Yes! quin avorriment els US, Jean Culan: amb Hollywood, Broadway… el Gran Canyon del Colorado no es pot comparar amb la bellesa de les costes del Garraf…

JEAN CULAN: …Las Vegas, la Mafia, l’Arnold Schwazzenager, Walt Disney congelat per Pescanova…

TESS FINTER: Oh, yes! No pots anar enlloc sense avorrir-te… Com m’agradaria veure tots aquells bears, els ossitush, tan peludets i calbets de la White Subur...

LLUENTÓ: Can you Stop de dir bestieses? És clar que vindreu a Sitges amb mi.

TESS FINTER: Really?

LLUENTÓ: Of course, really! Jean Culan, Tess Finter, Pier Oli, què hi faria jo allà sense vosaltres, els meus estimats companys. No ho veieu que I need you? I love you both amb tot el meu heart, my friends.! Què dic my friends? My brothers!

JEAN CULAN: It’s so beautiful això que acabes de dir Lluentó!

TESS FINTER: De debò que podrem venir a Sitges?

LLUENTÓ: I tant que sí!

JEAN CULAN: I veure la Sireneta del Pere Jou posada un altre cop in front of the sea com l’Estàtua de la Llibertat!

LLUENTÓ: Yeah!

TESS FINTER: I el nou drac restaurat amb uns colors encara més gai dels que tenia?

LLUENTÓ: YEAH! YEAH, YEAH!

JEAN CULAN: Then, no perdem més temps i anem a Sitges!

TESS FINTER: Anem! Let’s go!

LLUENTÓ: Let’s go to Sitges!


Canten la cançó Let’s Go To Sitges.


TOTS: Night, summer night in San Francisco
I can resist it hot, hot moon
I found my baby, but she's not there
I am so hungry, I wanna sing
Hey, let's go to Sitges
Come on, let's go
Hey, let's go to Sitges
Let's go tonight!
Let's go, let's go, let's go!...
 
Surten
ESCENA V
Parla el narrador. En un ambient segle XVIII, entren en Ricard Patís i Madame Champieau.
 

NARRADOR: En Carles Torres va tenir un germà, en Ricard Pastís Torres. Durant la seva estada a París va conèixer la Madame Champieau, a qui va encisar amb la promesa que algun dia seria rei del Carnaval. Tots els seus parents mascles ho havien estat. Amb ella va formar una família, un grup decidit i acostumat a enfrontar-se a tota mena de situacions, sense que se’ls caigués els anells…

Pausa i esperar a que s’obri el vano

RICARD PASTÍS: E-mail de mon frere! Aquest any haurem d’anar tots a Sitges per muntar toute le Carnestoltade.

Pausa i esperar a que s’obri el vano de Mdme. Champieau.

MADAME CHAMPIEAU: Ricard Pastís Torres, Mais ça c’est pas possible! Allò és un poble bàrbar, encara més que le petit village d’Asterix!

RICARD PASTÍS: Oh, ma cheri, ça c’est vrai, oui. I tot està ple de barbuts calbs que no es posen desodorant…

MADAME CHAMPIEAU: No es posen desodorant! Sacre bleu! Salvatges!

RICARD PASTÍS: Però no podem renegar de la nostra identitat, mon amour. Nosaltres portem sang sitgetana al nostre interior.

MADAME CHAMPIEAU: Jo a la meva sang hi porto champagne Möet Chandon, no aquell fluid rústic, ple de Malvasia, ni parlem aquell patois de pagesos, ce chose… le catalan!

RICARD PASTÍS: Oui, Je sais que pot arribar a ser repugnant, però hi hem d’anar. En Carles m’ho demana i ens devem a la família.

MADAME CHAMPIEAU: La família, la família… Com si t’importés gaire la família quan te n’anaves al llit amb aquella bagassa de la Katherine! Putain!

RICARD PASTÍS: Ja et vaig demanar perdó comprant-te aquell vestit de Christian Dior i la bossa de Louis Vutton, chèrie

MADAME CHAMPIEAU: Christian Dior? Louis Vutton? Però si eren unes imitacions que havies comprat a un argelí pied noir a la parada del Metro de L’Opera!

RICARD PASTÍS: Què volies? Estem en crisi!

MADAME CHAMPIEAU: Volia que el teu Concorde parés d’aterrar en qualsevol aeroport que se t’obrís de cames enlloc del meu! Cochon!

RICARD PASTÍS: Però si les teves cames estan més tancades i petrificades que les d’una escultura de Rodin!

MADAME CHAMPIEAU: Ça c’est surrealiste! Surrealiste, dadaiste e post-impressioniste!

RICARD PASTÍS: Pas question! Ens en anem a Sitges, peti qui peti. Es tracta d’una emergència familiar!

MADAME CHAMPIEAU: Ara en diuen emergència familiar anar a tastar totes les pommes de terre sitgetanes! Fa mil anys que no em fas un petó!

RICARD PASTÍS: Abans besaria en Jean Marie Le Pen! Mon dieu… Mini Baby Bel! (pausa) Petit Ècolier! (pausa) Venez ici! (Entren els dos fills)

PETIT ECOLIER: Papan, Petit Ecolier m’ha trencat el volant del meu Peugeot!

MINI BABYBEL: Això no es veritat! Ja te l’havies carregat abans fent l’amour amb la Katherine!

RICARD PASTÍS: No fotis que em fots banyes amb la Katherine mon fil!

PETIT ECOLIER: C’est pas vrai, papan! La Mini Babybel està gelosa perquè al seient del seu Citroën no hi cap el seu cul gros!

MINI BABYBEL: Has ecouté el que m’ha dit le Petit Ecolier, maman?

RICARD PASTÍS: Ce me’n fout! Deixeu estar totes aquestes ximpleries! Tothom a preparar les maletes que ens en anem ara mateix cap a Sitges. Allez! Allez!

PETIT ECOLIER: Quoi? Però si he quedat per anar a un concert del Jean Michel Jarre amb la Katherine!

MINI BABYBEL: I jo una desfilada Prêt a Porter de Chanel!

MADAME CHAMPIEAU: Le votre pere no atèn a raons fills meus. Però en aquest cas em sembla que l’oncle Carles ens necessita a tots..

MINI BABYBEL: Booooo…

RICARD PASTÍS: Ja ho heu sentit! Per fi la votre mere ha dit una cosa amb seny. ..

MADAME CHAMPIEAU …No m’ho agraeixis que ja m’ho pagaràs, cochon de merde

RICARD PASTÍS: Au! vinga. No tenim més temps a perdre. Tothom en position et tactique, aerodynamike! com al Tour de France! (els altres es van posicionant en fila darrere d’ell) Allons i les enfants de la patrie! Que le Carnaval de Sitges et arrivé! Au revoire, com va dir Voltaire llençant son chapeau per l’air!

PETIT ECOLIER: (Mentre se’n van) No va ser en Louis de Funes qui va dir això, papan?

RICARD PASTÍS: Fermez la bouche, imbecílle! Vinga! Allez, allez!

Surten


ESCENA VI


Mentre el narrador parla, s’alça l’escenari de la Punta de Sitges i entra l’alcalde.

NARRADOR: Sitgeeees, playa de Oroooo (cantant) Després d’un llarg viatge, els membres de la família Torres, escampats pel món, acudeixen a la cita carnavalesca amb puntualitat britànica. El nostre estimat batlle els rep amb els braços oberts i el cor ple d’emoció, tal com pertoca a la primera autoritat sitgetana.

ALCALDE: Ja fa un dia que haurien de ser aquí i encara no ha vingut ni la guia del paraigües! Com no s’afanyin això serà un desastre. Ja prou problemes tinc amb aquest coi de crisi que a sobre no puguem celebrar el carnaval per manca de Carnestoltes… Ai, senyor, déu meu, que encara m’hi hauré de tornar a posar jo… però no, això no pot ser… Ai, com m’he de veure, de Don Juan Tenorio a Muerto sin velatorio i de Carnestoltes a Carenesmortes… Ja m’imagino la crònica del Morando a l’Eco: “El carnaval d’enguany ha representat un notori enterro de la sardina de principi a final, vatua l’olla! Vostès ja m’entenen”… Sort que amb aquest trajo negre que porto ja passo per l’enterrador. (Se sent bullici) Oh, què és això? Què senten les meves orelles? Ja són aquí, per fi! O potser són aquells trinxeraires tocacampanes de l’Ateneu que ja destrossen el local de Sant Bartomeu el dia que l’inauguren!

Entren tots per tot arreu. Sona xilòfon.

CARLES TORRES: Ni tocacampanes, ni tocaxilòfons! Aquí estic jo, el gran Carles Torres, vell, fotut, cansat, fet una coca, però encara amb ganes de tocar-te els collons a tu i a tota la teva colla d’arrapapats a la poltrona!

ALCALDE: Benvingut, oh! Senyor Carnestoltes, però no li puc permetre que digui això! Penquem com a esclaus dia i nit…

CARLES TORRES: Sobretot de nit, lladregots, que us conec!

ALCALDE: Això és injust! Fem molta feina que no es veu!

CARLES TORRES: Millor que no es vegi o el poble us desterraria a tota la banda a una illa salvatge o, molt pitjor, a Vilanova!

ALCALDE: Hem redreçat la palmera de l’ajuntament!…

CARLES TORRES: Doncs jo la veig igual de torta. Una altra cosa us heu redreçat, bandarres.

ALCALDE: No és veritat, abans ho estava molt més!

CARLES TORRES: Però que dius, muixigango? Si qualsevol dia ens esclafarà el senyor rector o el Miret un dia d’aquests que surt tot esverat de l’arxiu!

MADAME DE CHAMPIEAU: Doncs jo trobo moltes millores, m’agrada l’estàtua de l’Alfaro de la rotonda…

CARLES TORRES: Però que diu aquesta boja gavatxa? La gasolinera de Can Perico sí que era bonica!

MADAME DE CHAMPIEAU: …I el Corasón Partío, també c’est beau. Quedaria molt bé al Centre Georges Pompidou…

ALCALDE: Això ho van posar els socialistes!

CARLES TORRES: Calla tu, mitja-tita! Si vosaltres tinguéssiu calers em plantaríeu una carrinclonada d’aquelles del Lladró de la mida de la cigala del Colós de Rodas a cada rotonda!

ALCALDE: No és cert! Tenim molt bon gust artístic nosaltres també!

LLUENTÓ: On són els bears-ositush? I can’t see anyone still!

CARLES TORRES: Què diu aquest marieta de pessebre? Treu-te la fava de la boca, maca, que se’t pugui entendre!

LLUENTÓ: On són les plomes?

CARLES TORRES: Coooollons, quin personal m’ha tocat! Ja estic ben arreglat jo, també!

LLUENTÓ: És veritat. No veiem nothing del que ens esperàvem trobar!

MARCO PAQUETTI: Questo maricone a tutta la razone

MADAME CHAMPIEAU: C’est vrai. Aquest carnaval serà una merde

MARCO PAQUETTI: Fuora inventi estranyi! La gente vole vedere ragazze amb grandi tetti e culi bamboleanti al ritmo espatarranti de la Rafaella Carrá!

MADAME CHAMPIEAU: I beaucoup de carrosses plenes de glamour com les de le roi Louis XVI!

LLUENTÓ: I plomes! Molts plomes! Plomes by everywhere!

CARLES TORRES: Voleu parar de ploriquejar com a iaiones? Quina vergonya de família! Sou pitjors que els polítics que venim a criticar!

MADAME CHAMPIEAU: No fotis, cunyat!

CARLES TORRES: Calla tu, Carla Bruni de costellada! Deixeu tots de protestar i anem per feina! Demostrem a aquests carallots del que som capaços els Torres amb quatre quartos! Què ens retallen? Doncs retallats anirem! Què ens la tallen? Doncs ja ens tornarà a sortir, i més retrempada que mai! De més dures n’hem passat i sempre ens en hem sortit i més dura se’ns ha posat! És temps de carnaval, no de funeral! El carnaval és alegria, disbauxa i bon humor! El pobre se’n riu del ric i el ric se’n riu de l’altre ric! Els socialistes dels convergents i els convergents dels socialistes! I tothom dels submarinistes, els surfistes i tota mena d’istes

ALCALDE: Quin discurs més bonic. M’estic emocionat i tot!

CARLES TORRES: No et confiïs tu, mussol de campanar, que ja et tocarà el rebre de debò. Això d’avui només ha estat l’aperitiu… Con deia, rieu-vos tots de tots: els homes de les dones i les dones dels homes! Els pares dels fills i els fills dels pares! Els casats dels solters i els solters dels casats! I al final, quan tots plegats portem la màscara ben aferrada a la cara fotrem una mascletà que s’hi cagarà la mosca! Les nostres rialles pujaran cap el cel i faran miques els núvols, els llamps, els trons i tot el que ens surti dels collons! I dels ovaris! Siguem dignes dels nostres ancestres centenaris! I ara tothom a cridar amb mi, des del més petit al més gran, del més alt al més baix, del més llest al més animal! Visca Sitges i visca el seu Carnaval!

TOTS: Visca! (Tots ballen al ritme del Sitges Carnaval. En acabar s’apaguen els llums i s’acaba l’espectacle).

FI