Camí de la Font 2010, Vinyes del Tiet Pere. Tendències: vins blancs i Macabeu

Obrim la segona ampolla de vi blanc i continuem parlant de tendències. Hem après que la tríada del cava -macabeu, xarel·lo i parellada- és una  font de bones notícies i de vinyes velles.

Al Penedès la van clavar reiventant-se amb el xarel·lo, de nou una realitat ja tastada, grans vins i millors perspectives, i a més va obrir el camí.

La parellada ja camina sola, Carles Andreu, Molí dels Capellans, la Conca de Barberà es pronuncia …

I el raïm blanc que amb més empenta s’ha reivindicat el passat 2011 ha estat el Macabeu. Immens Akyles de Vinyes d’Íthaca al Priorat, el Sàtirs Blanc, Saó Blanc, els ja clàssics Missenyora i Agaliu de L’Olivera, molts bons cupatges amb garnatxa blanca o parellada, o aquest mateix Camí de la Font que ens arriba de la ma d’un agitador de vins i cultura com és Oriol Pèrez de Tudela.

Ara caminem cap a la font de la ma del tiet i el macabeu:

Vi: Camí de la Font, Vinyes del Tiet Pere

DO: Vi de Taula sense DO

Raïm:Macabeu 100% 

Elaboració: vi blanc de vinyes plantades el 1949 dels marges del riu Gaià a Vilabella, premsat sense desrapar amb fermentació en ínox i criat amb les mares durant 7 mesos.

Grau: 14º

Preu: 11€

Tast: groc palla amb reflexos daurats; nas intens barreja de pera madura, alguna nota més confitada, mantegues i notes més vegetals més fresques, potser fonoll; gras en boca, amb volum i molt persistent; un vi per tornar-hi i tornar-hi.

Glopets: a la prensentació de la Guia en Jordi Castells em va agafar pel braç i em va portar corrents a tastar un vi, quin? el de l’Oriol Perez de Tudela, el del bloc Perquè el vi Torni a la nostra Taula de Cada Dia -no cal afegir res més sobre les intencions de l’autor- dels Bag-in-Box d’ElviApunt -Sine,Qua, Non-, predica amb l’exemple, i  el dels Diàlegs de la Felicitat Possible a l’Ars Santa Mònica, també volem anar més enllà,es va trobar amb una vinya familiar la del Tiet Pere molt poc productiva i es llença a fer un macabeu monovarietal, d’aquells de  a veure que passa?.

Poda curta-“…que fas, ximple, no colliràs res ..”, deien els pagesos veïns, “…aquell noi que poda curt…”-buscant qualitat i no kilos i el resultat a les ampolles que ja han fet el Camí de la Font a la vostre copa. Un cop més la màgia de les vinyes velles, l’encanteri de l’herència, la tradició i la viticultura sensible.

Un regal de l’Oriol. D’ampolles en queden poques, tampoc ni havia gaires, em sembla que menys d’un miler, però del vi en tindrem més, el de la nova anyada. Ja frisso pel 2011, Oriol.

Macabeu, més macabeu i  no us perdeu l’Akyles.

Ara claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg, i deliu-vos.   

Salut,