Cartèssius 2010 un bon glop de Garnatxa Blanca.Tendències: vins blancs

L’altre dia vaig dir que dedicaria els primers apunts del 2012 a parlar una mica de les tendències dels vins catalans l’any passat. No m’han pujat els fums, els vins  sí que em pugen, però els fums no. 

Soc imperfecte i furtiu. Un trinquis de tap de suro, i poca cosa més.

La pujada de nivell dels vins blancs és un fet clar i tastat. Hores d’ara tenim molta cosa de primeríssima categoria, i és perquè en molts casos, els vins blancs han esdevingut un objectiu de molts cellers: Masia Carreres, Quintà, Orto, Edetària, QX … Vinyes velles, o no,  i millors vinificacions. No som al Loire ni el Roïne, però els tenim més a prop, i el que és millor amb un discurs propi.

La   Garnatxa Blanca  n’és un dels principals actors, no és novetat, és realitat. Eternes a la Terra Alta, tremendes a les dues DO’s de la comarca del Priorat, la setmana que ve tasto les que ens arriben d’Alella, i les de l’Empordà que trepitgen fort. 

Vosaltres voleu vins, i a mí m’agrada beure’ls. Prou xerrameca.

Vi: Cartèssius 2010, Celler Arché Pagès, el celler dels Sàtirs i els Bonfills, és en la contradicció que neix la personalitat 

DO: Empordà

Raïm: Garnatxa Blanca 100%

Elaboració: vi blanc de vinya jove 6 anys, quin futur!, fermentat i envellit en bóta de roure de torrat suau durant 5 mesos.

Grau: 13.5º

Preu: 10€

Tast: or pàl·lid, lluent, bona llàgrima; nas ple de mantegues, fruita blanca madura i notes minerals més fresques; en boca rodó i potent, amb notes mentolades, làctiques que recorden un Edetària, o em porten molt lluny fins un Milmanda de fa molt d’anys; llarg i molt saborós, no és una garnatxa plena de mel  i préssec té una altre opulència.

Glopets: la garnatxa blanca recorre el Principat i ens deixa regals arreu. El millor és que aquests regals tenen caràcters diferenciats. Per tradició li hauria tocat a una de la Terra Alta , és el seu patrimoni, per qualitat podia ser la d’Orto, i per novetat la de Quim Batlle. Però vet aquí que furtiu i Sàtir a Arché Pagès m’inspiro i me n’he cruspit una de l’Empordà.

Empordà present ens els dos primers apunts del bloc de l’any. Terra cooperativa, plena de cellers petits que comencen a caminar per la via de l’excel·lència, quins Olivardots, però que no tots per butxaca pensem seguir. Falta que les cooperatives facin un salt de qualitat i que alguns bojos meravellosos que ens vinifiquin amb sensibilitat les seves  vinyes a preus més assequibles perquè aquesta DO ocupi el lloc que per història li pertoca. El Celler Martí Fabra, La vinyeta i Mas Estela ja han començat el relat …

Voleu dir que farà el salt? Quan?

El temps com sempre ens donarà resposta i ens posarà a tots al nostre lloc.

The answer my friend is in the bottle and the grape
The answer is growing in the vines …. and blowing in the winds, of course 

Ara mediterrà mestís agafa el teu nas jueu i arab, gens cartesià, bonyegut, i prova de clavar-lo a la copa plena de garnatxa, si la copa és prou gran t’hi cabrà, olora fort, xarrupa llarg, i deleix-te Sàtir…

Salut,