adolescents líquids?

A
Lamodernitat líquida és un terme que ha definit Zygmunt Bauman,sociòleg, filòsof i assagista polonès per a referir-se a lasocietat actual. La descriu com una societat en la que tot ésinestable: el treball, l’amor, la política, l’amistat. És a dirtots els vincles humans són provisionals i l’únic que hi ha a llargtermini és un mateix. Vivim en un context en el qual cap idea tétemps per a solidificar-se i els objectes i les persones ens hemconvertit en béns de consum , i com a tals perdem utilitat unavegada ja hem estat usats. Bauman observa que la felicitat s’haconvertit en un desig individual i creiem que tot problema es potsolucionar en una botiga.

Aixímateix, Tzvetan Todorov, historiador i pensador francès creu que laidea del bé comú tendeix a desaparèixer degut a què lesdemocràcies actuals tenen un potent enemic a dins anomenatdesmesura: al seu entendre , el messianisme polític, el populisme il’ultra-liberalisme, són tres models de desmesura dels principisdemocràtics. Això facilita que s’estigui imposant un nou sistemade poder en el que l’esfera política està essent dominada per ladels mercats. La ideologia ultraliberal ha associat la idea deprosperitat a la de la llibertat d’aquests mercats. Els estatsdemocràtics estan al seu servei. Per Todorov el fonamentalismeneoliberal liquida la societat.

Totsaquests plantejaments ens poden semblar distants a la nostraquotidianeïtat , però res més lluny de la realitat. Només cal queposem l’atenció en els diferents estrats de la nostra societat iens adonarem que aquesta nova forma de viure ha fet forat. I d’unamanera preeminent ho ha fet en molts dels nostres joves i adolescents. La liquiditat s’hi ha instal.lat amb força.

Créixeren entorns líquids vol dir que la forma d’arribar als coneixementsi als aprenentatges es vol ràpida i si pot ser sense haver de passarper les corbes pròpies de les dificultats que hi van implícites.Però malauradament, sense passar-hi, l’aprenentatge simplements’evapora. Les noves tecnologies que ens són tan necessàries,també tenen la seva cara fosca i constatem com molt d’aquestsadolescents i joves són dependents d’alguns d’aquests aparells.A les seves mans es converteixen en peces d’usar i tirar, perquèal cap de molt poc temps de consumir-los ja els troben obsolets i envolen de nous. Els afecta a la seva capacitat de concentració: ales aules i auditoris , enlloc d’escoltar , passen pantalles imissatges contínuament, dispersant tota la informació rebuda. Elseu procés de formació se’n ressenteix. Si ho traslladem al’àmbit personal, la situació s’assembla: Es gaudeix al’instant, s’estima a l’instant, es viu a l’instant, en laimmediatesa, res perdura. Aquesta tendència líquida en el viure fadifícil pensar en el bé comú i establir-se en el paradigma de lainterdependència. La desmesura ,que Todorov assenyala com l’enemicde la democràcia, es troba perfectament còmode en la modernitatlíquida regnant.

Davantd’aquesta realitat, educar la construcció personal d’unadolescent és una necessitat . Cada jove ha de poder desenvoluparallò pel que està cridat a ser a través de bastir el seu caràcterque l’ha de fer capaç de regular-se, de saber surar en laliquiditat. Aquesta construcció personal necessita d’uns valorsque el sostinguin i li serveixin de fortalesa. Els valors els tria iels defineix cada família, i cada escola, i les societats, peròs’aprenen sobretot a través de l’exemple i la coherència i enaquesta tasca hi som tots cridats.

Perconstruir societats hospitalàries i menys hostils , ha d’arrelaren les persones els valors que hi porten, els valors que davant delsesculls no s’evaporen sinó que hi romanen per tocar terra ferma,els valors que són, en definitiva, els que han construït la basede la societat del benestar , potser avui massa apunt de diluir-se.
                                            TeresaTerrades.